Més de la meitat de partides del pressupost es destinen a mantenir l'estat del benestar
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
El pressupost per al 2024 és de 618 milions d'euros pel que fa a despeses i inversions. Els comptes contemplen uns ingressos de 586 milions d'euros. Uns comptes que preveuen un dèficit de 32 milions, com ja avançava el ministre de Finances, Ramon Lladós, fa unes setmanes. Pel que fa a l'IPC, s'ha agafat la darrera xifra oficial d'estadística, del 4,2%, tot i que l'executiu afirma ser conscient que serà superior a causa del context inflacionista actual. Destaquen, però, que els comptes pel que fa a ingressos i despeses ja s'han fet amb prudència preveient que l'índex de preus al consum serà més elevat.
Govern afirma que el pressupost per a l'any vinent és ambiciós en matèria d'inversions. De fet, recalquen que la bona situació macroeconòmica que viu Andorra permet destinar 67 milions d'euros de manera directa a l'executiu per fer inversions.
Aquesta conjuntura de bonança econòmica permetrà que els comptes generals del 2024 es puguin dur a terme sense la necessitat d'endeutament. D'aquesta manera, els ingressos es podran destinar a les inversions i no a pagar deute.
Un pressupost que encaren en el manteniment de l'estat del benestar. De fet, les partides relacionades amb habitatge, educació, sanitat i transport públic copsen el 70% dels comptes.
Continuen les polítiques d'habitatge
En matèria d'habitatge, les polítiques per a l'any vinent estan encarades a dos àmbits. A curt termini, es destinaran 34 milions d'euros a Afers Socials, que han de servir per a ajudar a pal·liar l'increment de costos que ha tingut l'habitatge. En canvi, a mitjà i llarg termini, l'any vinent es destinarà una partida de 30 milions d'euros per crear el parc públic d'habitatge del país, amb la compra i remodelació d'edificis en desús per destinar-los al lloguer a preu assequible.
S'incrementa la dotació per a Salut
El pressupost de salut també puja respecte aquest any amb gairebé 6 milions d'euros (està pressupostat un total de 41 milions d'euros i mig) per poder tirar endavant projectes relacionats amb la salut mental i la separació del SUM i Urgències.
Sobre la taula també hi ha vials, heliport i transport públic gratuït
Els comptes enllestits pel ministre de Finances també preveuen una partida de més de 8 milions d'euros per al transport públic gratuït. Quant a infraestructures, heliport, desviament de la Massana i estudi per al túnel del desviament a Sant Julià són partides que tampoc s'obliden als comptes generals. Lladós afirma que s'ha volgut "acompanyar la ciutadania a mantenir el seu poder adquisitiu i a reforçar l'estat del benestar i a seguir construint les bases per a una Andorra amb un creixement més diversificat i sòlid a mitjà i llarg termini".
I afegeix que han fet un pressupost realista:
"El pressupost del 2024 l'hem fet d'una manera realista, sense estirar més el braç que la màniga. Farem totes aquestes polítiques sense hipotecar-nos, només amb els ingressos que preveiem. "
Ramon Lladós, ministre de Finances
Són unes xifres que tornen a complir la regla d'or de la sostenibilitat de les finances públiques en què el dèficit no supera a l'1% del PIB del país. De fet, el dèficit es preveu que sigui de 32 milions d'euros i el PIB de 35.000 milions d'euros. Ara bé, hi ha un dels criteris d'aquesta legislació que fa anys que no es compleix i que des de Finances consideren que, en ser un fet conjuntural, el que s'hauria de fer és un canvi de la llei. Així ho creu el titular de Finances:
"Ens haurem de plantejar en algun moment fer els canvis legislatius perquè aquesta part estructural, guardant l'esperit de prudència que buscava el legislador, sigui una palanca actuable. Sobre això t'hi trobes que no pots fer res. L'esperit era no abusem dels impostos directes, però és que no se n'ha abusat. Andorra ha canviat i ha canviat per bé. Ens hem acostumat a pagar impostos directes i afortunadament les empreses guanyen diners i la gent cobra salaris."
Ramon Lladós, ministre de Finances
En concret, la llei diu que la recaptació d'impostos directes no pot ser superior al 40% dels ingressos. Una situació que es produeix a causa de la baixada de la recaptació d'ingressos indirectes, que són principalment impostos per la compra de tabac i begudes alcohòliques. En aquest sentit, asseguren que han d'impulsar "les mesures legislatives perquè tampoc podem incomplir una llei, encara que la mesura és suau i no ens obliga a res, però no la podem incomplir de manera sistemàtica".
Pel que fa als pressupost d'aquest 2023, la previsió és que es es tanqui amb equilibri. De fet, el Govern ha decidit tirar endavant inversions relacionades amb l'habitatge, amb la compra de pisos per al parc públic, que s'han pagat amb els ingressos superiors als previstos. Una partida, la de la compra de pisos, que no estava prevista enguany. Destaquen, per tant, que si no s'haguessin iniciat els treballs en aquesta línia els comptes generals d'enguany es tancarien amb un superàvit.
Informa: Ariadna Guiu Vila - Maria Lucena
Imatges: Ricard Tenza