Els metges avisen de la importància de detectar l'Alzheimer en els inicis i el paper fonamental dels familiars
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
Fer-se gran no implica perdre la memòria. En el Dia internacional de l'Alzheimer els metges avisen que una detecció en estadis primerencs ajuda a l'alentiment de la malaltia. Per a les famílies és fonamental que entenguin que la vida del seu familiar canviarà de manera totalment involuntària.
Arribada un certa edat hi ha persones que pateixen per la pèrdua de memòria. Els professionals de la salut avisen que fer-se gran no ha de ser sinònim de perdre facultats mentals, però cal estar atent a alguns senyals que ens poden indicar que alguna cosa no va bé. El neuròleg del SAAS, Marc Boix, apunta a "les preguntes repetitives, el canvi en comportament, la pèrdua d'interès en els hàbits o d'habilitats".
Normalment és la mateixa persona que en parla, si no és així, el paper dels familiars serà fonamental per a la detecció i entendre que és una malaltia que empitjorarà. Per això cal que el pacient ho assimili i també els familiars. El geriatre del Servei d’Envelliment i Salut del SAAS, Pablo Garibaldi, explica que "no fallen perquè volen, sinó perquè l'estructura cerebral que s'encarrega de la memòria recent comença a fallar, no ho fan conscientment".
L'expert remarca la necessitat de "ser el més clars possibles en aquest sentit perquè no existeixi la sensació que (el malalt) no fa cas o que no posa de part seva, perquè no està capacitat per fer-ho". "I si no està capacitat, no se'l pot culpabilitzar, al contrari. El que ens toca és estimular", afegeix.
Amb el diagnòstic en fase prèvia es pot alentir l'avenç de la malaltia. Per a molts pacients la pandèmia de la Covid-19 ha suposat un empitjorament. Aquest 21 de setembre, Dia internacional de l'Alzheimer els metges fan una crida a exercitar el cervell i a socialitzar-se. Garibaldi recomana "no deixar de fer la compra, que parli, conversi sobre els seus records, sobre el present i el passat". El geriatre assegura que la pandèmia ha confirmat que "si aïlles una persona gran, les capacitats mentals es perden amb molta més rapidesa".
El neuròleg Marc Boix apunta que si bé el factor genètic és molt baix en la incidència de la malaltia, l'estil de vida, la depressió i la contaminació poden ser determinants, ja que augmenten el risc de càncer, ictus, Alzheimer i altres malalties degeneratives".
L'Alzheimer acostuma a aparèixer a partir dels 60 anys amb una incidència del 2% de la població, que creix per sobre del 6% als 85 anys.
La casuística augmenta per l'allargament de l'esperança de vida i la millora de la detecció amb programes que com el servei d'Envelliment i Salut del SAAS i Aptitude.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Sergi Linares - Arxiu RTVA