Mor el doctor Josep Escoda als 82 anys
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
Dia trist per a la medicina andorrana i, sobretot, per als veïns del Pas de la Casa arran de la mort, aquesta nit, del doctor Josep Escoda. Català de naixement i andorrà d'adopció, el doctor Escoda va exercir durant 40 anys al centre mèdic de Pas de la Casa-Grau Roig, des d'on es va dedicar als pacients de l'estació i, alhora, es va convertir en el metge de capçalera dels veïns de la localitat encampadana.
El doctor Josep Escoda ha mort aquesta nit als 82 anys. Una pèrdua que ha causat un profund dolor al Pas de la Casa, localitat on va exercir la major part de la seva carrera. Catalanista i d'esquerres, en una Espanya en plena dictadura, Josep Escoda va arribar exiliat de la seva Vandellós natal a Andorra, l'hivern del 1969. Ben aviat va començar a treballar a la clínica del doctor Vilanova i va obrir consulta pròpia a Escaldes-Engordany. Època en què va investigar, entre d'altres, les aplicacions del termalisme en el camp de la geriatria. A partir del 1972, de la mà de Francesc Viladomat, va crear el centre mèdic Pas de la Casa-Grau Roig per atendre lesionats a pistes. Feina que va compaginar amb la de metge de capçalera per a tots els veïns del Pas de la Casa. La seva tasca pionera a l'estació va crear escola i ha servit de referència per a les següents generacions. A més, tal i com bé ho ha recordat el vicepresident de la FAE, Josep Maria Ramèntol, els seus dos fills encara treballen al centre mèdic: "Lamentem molt la pèrdua del Doctor Escoda, encara ara estava mig vinculat a la Federació ja que el seu fill Bernat n'és el metge. És una persona que ha estat vinculada al món de l'esquí des que va arribar a Andorra."
Al marge de la vàlua com a professional, la seva qualitat humana ha deixat un grau buit entre els habitants del Pas. Emblemàtic, carismàtic, figura amb un gran pes específic o un gran tros de la història del Pas de la Casa són algunes de les reaccions que ha generat la seva desaparició entre els veïns del poble.
Informa: Jordi Cama Locució: Montse Grau