Reportatge: la rellevància de conèixer els símptomes de l'ictus
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
Aquest dissabte és el Dia Mundial de l'Ictus i, normalment, la principal causa que l'infart generi danys importants al teixit cerebral, és no conèixer com detectar que n'estem patint un. Aquest va ser el cas de la Natàlia, que ara intenta recuperar-se a poc a poc.
Amb la Natàlia, tot va començar com un simple mal de cap. "No hi vaig donar una gran importància, sobretot perquè aquells dies ja estava molt cansada", explica ella mateixa.
Finalment, per la insistència de la seva filla Ainhoa, va acabar anant a l'hospital. "Quan vaig entrar a Urgències ja no podia parlar ni gesticular. Estava molt marejada i tenia un mal de cap terrible. Tal com vaig entrar, ja em van fer el protocol conforme estava patint un ictus."
En aquell moment, ella ni tan sols sabia què era un ictus, ni tampoc com detectar-lo.
Perquè el dany cerebral sigui el menor possible, és crucial que la persona que està patint un ictus o bé el seu entorn estiguin alerta si es dona algun d'aquests tres símptomes. El primer és dificultats en la parla, també asimetria facial en riure i no poder mantenir els dos braços alhora aixecats. El metge referent del Servei d'Urgències, Òscar Becerra, explica que hi ha petits episodis previs a l'ictus que poden generar danys futurs. "Moltes vegades són episodis que s'autolimiten; apareix una simptomatologia, però marxa de cop, al cap de pocs minuts. No se li dona gaire importància. Aquests petits ictus previs en què el pacient no s'adona del que li està passant són l'antesala del fet que vingui un ictus massiu que pugui generar danys al pacient en la seva vida futura".
En el cas de la Natàlia, li va tocar començar de nou. La parla, el cansament físic i mental... I sobretot, sentir molts cops la incomprensió, per què a ella..."Em va atacar sobretot la part invisible, amb seqüeles que a primera vista no es veuen. Físicament no se'm notava que havia tingut un ictus. M'ha fet molt de mal, sobretot impotència, el fet aquest que no t'entenguin."
Informa: Ariadna Guiu Vila
Imatges: Anna Romagosa - Pere Besolí
Gràfics: Marta Pons