L'anàlisi: l'ONU insta a una reducció imminent de les emissions per evitar una catàstrofe climàtica
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
El darrer informe del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides constata que s'ha d'actuar ara si volem limitar l'escalfament global a 1,5 graus i, a més, fixa un límit: les emissions d'efecte hivernacle han d'haver tocat sostre abans del 2025 i després disminuir. Tot i que els darrers anys s'ha aconseguit alentir la taxa de creixement de la temperatura, els índexs actuals són molt alts i per capgirar la situació, cal esforços més contundents i immediats.
Abans d'arribar al 2025. Aquesta és la data que fixa l'Organització de les Nacions Unides (ONU) perquè les emissions de gasos d'efecte hivernacle arribin, com a molt tard, al seu pic màxim. També indiquen que cal que es redueixin un 40% abans del 2030 i que, al mateix temps, s'ha de disminuir en un terç el gas metà.
Si se superen aquests llindars, la temperatura pot augmentar més d'1,5 graus, que és el límit de seguretat, i les conseqüències poden ser catastròfiques.
Així ho ha constatat el Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de l'organització amb la publicació de l'informe "Mitigació del canvi climàtic". El document, que té gairebé 3.000 pàgines i que ha comptat amb la participació de més de 270 experts, recull tot allò que podem fer per reduir les emissions de gasos i millorar les fonts que els absorbeixen, com els boscos en el cas del CO2.
Tot i que l'augment de la temperatura global s'ha alentit en els darrers anys, els nivells actuals són molts alts i cal rebaixar la tendència per no superar el creixement d'1,5 graus.
L'IPCC concreta algunes accions a emprendre a tots els nivells, algunes de les quals se centren en impulsar grans canvis en el sector energètic.
El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha reaccionat a la publicació de l'informe subratllant que les conclusions d'aquest estudi demostren la passivitat i la inacció de les institucions, tenint en compte que els científics porten anys alertant de la gravetat de la situació.
"Aquest informe del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic és una lletania de promeses climàtiques incomplertes. És el document de la vergonya que cataloga els compromisos buits que ens posen fermament en el camí cap a un món invivible. Estem en una via ràpida cap al desastre climàtic".
António Guterres, secretari general de l'ONU
Els experts d'Andorra Recerca+Innovació constaten que com ha passat a la resta del món, aquí les temperatures també han augmentat. Segons les observacions fetes des del 1950, la tendència és que pugin dues dècimes cada deu anys. Per tant, ja ho han fet en 1,2 graus.
Un altre efecte del canvi climàtic és la disminució dels dies de gelada, que són aquells en què la temperatura mínima es troba per sota de 0 graus. L'evolució des del 1950 mostra una clara baixada: si bé en la dècada de 1950 hi havia entre 70 i 110 dies de gelada, el 2021 n'hi havia només 42.
"Es detecta un augment més important de les temperatures màximes en les estacions càlides i també un augment de les mínimes en les estacions fredes. Això constata aquest augment global durant l'any. Hi ha una variabilitat molt important en el cas de les precipitacions, fet que impedeix detectar una tendència clara. Acumular períodes secs més llargs i que les pluges s'acumulin en pocs dies pot tenir un impacte molt important, per exemple, en la producció d'energia hidroelèctrica".
Laura Trapero, coordinadora del grup de ciències de la terra i de l'atmosfera d'Andorra Recerca+Innovació
Per tot plegat, Trapero constata que ja s'estan observant canvis en algunes espècies i ecosistemes, com ara els d'alta muntanya.
En les últimes setmanes s'han organitzat manifestacions i protestes en contra el canvi climàtic a ciutats d'arreu del món. Una de les darreres va ser a Madrid aquest dimecres, en la qual un grup d'activistes es va concentrar davant el Congrés i va tacar amb tinta vermella biodegradable la façana de la porta dels lleons. Denunciaven així la falta d'accions del govern espanyol per frenar la crisi climàtica.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Sergi Linares
Grafisme: Marta Pons