Òscar Ribas, una vida dedicada al país i un referent
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
Personalitats properes a Òscar Ribas també han volgut dedicar-li unes paraules i compartir vivències més de caràcter personal. Hem parlat amb el secretari general del copríncep episcopal entre els anys 1976 i 2014 i autor del pròleg de les seves memòries, Joan Massa, i el que va ser el seu secretari durant els anys 1990 i 1993, Jordi Cinca.
Com a secretari general del copríncep episcopal Joan Massa va viure intensament al costat d'Òscar Ribas moments molt transcendents. El procés anterior al referèndum constitucional el guarda entre els més intensos.
Alguns consellers generals no es van estar de manifestar la por pel que consideraven una possible pèrdua del pes específic parroquial i hores abans de la votació del text de la carta magna la situació era molt tensa.
Massa recorda com aquella nit ha estat coneguda com "la dels gavinets llargs", encara que remarca que "no va ser així òbviament". En el moment "semblava que no passaria". Inclús constata que "l'Òscar va anar amb pijama a veure algun conseller a les dues o les tres de la matinada".
A més, considera Òscar Ribas un gran estadista i visionari. Però per sobre de tot el descriu com un gran patriota. "El tema de la seva família és Andorra". Tant és així que per a ell "estaria al nivell de Fiter i Rossell".
El qui va ser el secretari de Ribas del 1990 al 1993, Jordi Cinca, també ressalta el seu profund enamorament cap al país. Les llargues hores de viatge compartides van fer créixer una gran complicitat que s'ha mantingut fins ara.
Pel que fa als seus sentiments era poc propens a manifestar-los, "era una persona bastant freda en aquest sentit". "El que no vol dir que no tingués un sentiment molt profund", ha remarcat, "però havies d'aprendre a escrutar-los". I en aquests viatges era on ell ho va aconseguir.
A més ha comentat que "quan tenia alguna cosa important a dir-te, ho feia per carta".
Per Cinca, el tret que el diferencia de la resta de grans personalitats polítiques és la voluntat de posar-se a disposició de tothom fos quin fos el seu càrrec.
Informa: Laura Cugat-Joan A. Sarmiento
Imatges: Desirée Sala-Arxiu