Els enginyers recorden que la Llei de protecció civil contempla un mapa de risc d'inundabilitat, encara inexistent al país
Tot i les pluges, la sequera continua preocupant
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
L'aigua és un bé finit. Tot i i que vivim en un entorn privilegiat, cal recordar que a dia d'avui 2.200 milions de persones –més d'una quarta part de la població mundial, de 8.200 milions de persones– no tenen accés a serveis d'aigua potable de forma segura, i 4.200 milions de persones –més de la meitat de la població– no disposen de serveis de sanejament segurs.
Tot i que les pluges ens puguin fer pensar el contrari, vivim en un període de sequera continuat potenciat pel canvi climàtic, que amenaça el recurs en el primer món si no es gestiona de forma adequada.
Manca d'aigua: escassetat vs. sequera
Andorra és un territori petit que és capçalera de diverses conques d'aigua. Perquè hi hagi escassetat del recurs cal un període de sequera prolongat o un problema d'infraestructures. Una mescla d'aquests dos factors és el que hi va haver a la Massana a finals de 2023, quan el comú es va veure obligat a imposar restriccions.
Va ser un fet que va fer replantejar a les autoritats competents que uns problemes que semblaven llunyans tal vegada no ho eren tant. Des d'aleshores, l'AR+I publica el butlletí de seguiment del recurs hídric.
Exemple de planta de tractament de les aigües
En aquesta planta, el responsable ens explica que l'aigua que ens arriba a casa passa per un procés complex i laboriós i que tot i que per ara no estem en cap situació crítica, l'eficiència de la xarxa esdevé essencial.
"Si tu en captes 100 i només en pots distribuir 50, tens les canonades foradades, i això no és normal. Del que captes al que distribueixes no pots passar del 20% de diferència. L'eficiència de la xarxa ha de ser d'un 80%."
Eduard López, director Capesa
És per això que són unes quantes les parròquies que aquest any han decidit millorar la xarxa amb la renovació de les canonades i han invertit milions en la instal·lació de sistemes més moderns.
Excés d'aigua: inundacions
I de la manca d'aigua a l'excés incontrolat. El canvi climàtic fa que els períodes secs s'allarguin, però també que els humits s'intensifiquin. En els darrers 50 anys hem asfaltat rius i hem construït en zones inundables, un fet que tal vegada caldrà replantejar en el futur. Un exemple al país van ser els aiguats del 82.
"El avance del conocimiento es una evolución. Hemos pasado por una combinación de ciencia, conocimiento, ingeniería y capacidad de inversión que nos ha llevado a trabajar mucho en la protección directa de un dique, de un embalse, hago una impermeabilización, canalizo... Y yo creo que ahora tenemos que trabajar en ser menos vulnerables ante los fenómenos muy extremos. Y "menos vulnerables" significa que hay que quitar de las zonas inundables infraestructuras."
Maria José Polo, catedràtica d'enginyeria hidràulica, Universitat de Còrdova
Futur
Els experts apunten que un futur més conscient passa per controlar l'excés de població o el model de turisme de certs territoris, així com moderar el consum d'aigua.
"No va a haber más agua, en el mejor de los casos tendremos la misma. Por lo tanto, hay que empezar a pensar ya en un modelo de consumo más racional."
Maria José Polo, catedràtica d'enginyeria hidràulica, Universitat de Còrdova
Si bé els ciutadans podem ser més conscients en l'estalvi, la disponibilitat del recurs depèn més del model econòmic que seguim i de la gestió dels responsables que de l'ús que en facin els ciutadans.
"Globalitat" i "qui contamina més paga més", dos dels principis de la nova llei de l'aigua
El Govern prepara la llei de l'aigua, que substituirà una legislació que té 40 anys i que contemplarà la creació de l'Agència de l'aigua.
Segons el ministre Guillem Casal, l'Agència de l'aigua també haurà de tenir en compte que l'aigua d'Andorra travessa fronteres i haurà de tenir en consideració la globalitat del recurs.
"Tenint en compte que l'aigua flueix pels rius i travessa fronteres, cal també tenir en compte les conques de les quals formen part i, per tant, aquesta autoritat competent, l'Agència de l'aigua, també haurà de tenir en consideració la globalitat del recurs."
Guillem Casal, ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia
S'adaptarà la llei andorrana a la directiva internacional. Dos dels seus pilars són el de la globalitat i el de "qui contamina més paga més".
L'executiu vol treballar el text amb els diferents agents del país que treballen directament amb l'aigua. A més a més, també tindrà l'assessorament d'experts internacionals. La llei també contempla el sanejament de l'aigua.
"A Andorra tenim la sort que gairebé el 97 o 98% de l'aigua residual està canalitzada i es saneja. Tenim uns llindars de sanejament excel·lents i jo crec que tenim una gran sort de disposar d'aquesta infraestructura pública que ens permet seguir disposant d'una qualitat d'aigua excel·lent any rere any. Per tant, també haurem de tenir en compte aquest principi de "qui contamina paga" i associar aquesta situació amb aquest marc al voltant de l'aigua."
Guillem Casal, ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia
Informa: Caterina Vidal