Quaranta anys de la tragèdia dels aiguats del 82
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
Aquest dilluns fa 40 anys d'un dels pitjors episodis que ha viscut el país, els aiguats del 82. Fa 10 anys es va fer un documental "La memòria dels aiguats" que recull alguns dels testimonis d'un fenomen meteorològic que va trasbalsar un país poc preparat per afrontar un episodi així però on es va demostrar el gran esperit solidari de la seva gent. Aquest vespre RTVA emet el documental que es va fer ara fa 10 anys.
No cal haver viscut aquell episodi perquè se t'encongeixi el cor a cadascuna de les imatges que es conserven del fatídic dissabte 7 de novembre, moltes recollides en "La memòria dels aiguats" juntament amb els testimonis que relaten com el riu els va avisar de la tragèdia. Alguns habitants detallen que "baixava un riu molt gran i un rebombori estrany".
La gran quantitat d'aigua caiguda va deixar part del país incomunicat. El riu es va desbordar al cor comercial del país emportant-se tot el que trobava per davant i destrossant allò amb què topava. Un dels punts més afectats va ser el pas del Valira entre l'antic Hiper Andorra i el Prisunic a l'actual plaça de la Rotonda. "Va entrar el riu per l'Hiper i va ser una catàstrofe", explica un habitant.
Molts comerços van quedar sense portes per això grups de ciutadans van ser els encarregats d'evitar els pillatges mentre la gent, desesperada, omplia carros de productes bàsics com aigua i menjar infantil. Al mateix temps n'hi havia que intentaven sortir del país per unes carreteres esquerdades que es van convertir en una trampa.
L'endemà, dia 8, començava la reconstrucció d'un país. Els serveis públics i els privats, que van cedir maquinària, no van tardar a mobilitzar-se per restituir les comunicacions i els ànims i és que en dos dies van desaparèixer 12 persones i van perdre la vida 7 persones, entre elles Amadeu Rossell, que va morir intentant evitar la desaparició de la Massana per una explosió de gas. La reparació dels danys que incloïa la restitució de les carreteres, canalització del riu, col·lectors i depuradores es va xifrar en més de 1.350 milions de pessetes, uns 8 milions d'euros que avui dia en serien molts més.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Documental La memòria dels aiguats