Els records en VHS, tot un repte de conservació
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
Aquells que hagin nascut entre els anys 70 i els 2000 pot ser que tinguin parts dels seus records en VHS, un sistema que va suposar la popularització de l'enregistrament i la reproducció de d'imatge i so a nivell domèstic. Però atenció perquè si no ha conservat la cinta en bones condicions es podrien perdre els arxius. Des de l'Arxiu Nacional es recomana buscar un professional per fer una còpia digital, això sí, atenció amb els formats.
Hi ha imatges que han quedat pel record com la dels videoclubs que setmana rere setmana sorprenien amb novetats. Imatges que han passat a millor vida i que formen part d'una era revolucionària. La responsable de la secció d'imatges, gràfics i audiovisuals de l'Arxiu Nacional, Cinta Pujal, recorda com "als anys 70 va haver un 'boom' econòmic i tecnològic". Explica com la gent feia més activitats i tenia ganes de deixar enregistrats moments familiars i socials. "Les imatges solen ser molt lúdiques".
El VHS és un suport magnètic que es pot fer malbé si no es conserva en condicions estables de temperatura i humitat, aquesta en valors anòmals pot provoca fongs que deterioren el contingut de la cinta.
Pujal posa en relleu com estan recuperant "materials dels anys 80 en molt bon estat" però també s'han trobat amb alguns de finals dels 90 "en pitjor estat". Ho atribueix a que "les pròpies marques van fer VHS low cost i la conservació no és la mateixa que les dels materials de bona qualitat".
Un exemple de les que millor es conserven pot ser el lliurament de la quèstia al Palau de l'Elisi francès per part de la delegació francesa entre el 24 i el 28 de novembre del 1991.
D'altres per exemple no han tingut tanta sort com és el cas del lliurament del decret de nomenament pel cap del Govern, Òscar Ribas, al conseller Santuré. En la imatge s'aprecien l'aparició de ratlles i una sensació d'imatge amb neu.
D'una banda la conservació, de l'altra la consulta que encara avui dia es fa parcialment en VHS. La resta s'ha anat digitalitzant.
Des de l'Arxiu recomanen que si no es té la seguretat del bon estat de les imatges o dels aparells, posem els arxius en mans de professionals i que es demani una còpia en format digital de màxima resolució per a la conservació amb el so a part i una en format domèstic en MP2 o MP4. Amb tot l'Arxiu Nacional és obert a consulta per a qualsevol dubte.
Imatges cedides: Arxiu Nacional. Fons Govern-ASN
Imatges: Arxiu RTVA i Vicente Bellot
Informa: Rosa Alberch