Regular allotjaments atípics com les cases als arbres o les geodèsiques, prioritat per a Turisme
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
El ministeri de Turisme vol desenvolupar aviat els reglaments sobre bordes de muntanya i els anomenats allotjaments atípics. El director del ministeri assegura que donarà un marc específic a allotjaments com ara cases penjades als arbres i les anomenades cases geodèsiques, que desperten molt d'interès tant d'inversors com de visitants.
La feina feixuga que ha representat l'adequació del registre d'habitatges d'ús turístic ha frenat el desplegament d'altres reglaments que pengen de la llei de l'allotjament turístic com els que afecten les bordes de muntanya. Una categoria diferent de la de les cases rurals i menys exigent quant a registre i classificació.
També és previst donar un marc específic als anomenats allotjaments atípics. Es tracta d'espais singulars com poden ser cases penjades als arbres i experiències en alta muntanya en caravanes com ara les que ofereixen les estacions d'esquí. Un treball que turisme no farà de manera unilateral, el director, Sergi Nadal, diu que s'estudiarà amb els comuns i amb Ordenament Territorial i que si no s'ha fet abans és perquè "el tema dels habitatges d'ús turístic ens va col·lapsar".
En la categoria d'allotjaments atípics també hi tenen cabuda les anomenades cases geodèsiques que estan tenint una gran acceptació als països nòrdics i que alguns inversors s'han interessat per instal·lar també a Andorra. Es tracta d'una mena de grans tendes de campanya o petites cases amb el sostre transparent per poder contemplar els estels. Nadal creu que es pot assimilar a la regulació d'un càmping però que s'ha de regular.
Aquesta feina podria anar acompanyada de petites modificacions al reglament vigent de cases rurals. Un sector que es manté viu. Actualment hi ha 6 cases registrades i dues bordes rurals. Se'n podrien sumar 4 més, dues en procés de construcció i dues més que es podrien adequar al que marca el reglament.
Informa: Anna Pifarré
Imatges: Sergi Linares-Arxiu RTVA