Més del 60% dels menors sota la tutela de l'Estat viu en una família d'acollida
Reportatge: l'acolliment familiar, "una experiència única" per protegir els infants
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
Sovint, circumstàncies excepcionals fan que algunes famílies no puguin fer-se càrrec dels fills o s'interposin en el seu desenvolupament. És aquí on entra l'ajuda de les famílies d'acollida, sempre en col·laboració amb les biològiques.
Actualment hi ha 46 infants i adolescents que estan sota la tutela de l'estat. D’aquests, el 61% està en una família d’acollida, quan als països veïns aquesta dada tan sols és del 15%. Des del servei especialitzat d’acolliment familiar destaquen que tots els infants fins a sis anys han estat acollits.
La Míriam, el Sergi i els seus fills de 9 i 11 anys van decidir acollir un infant que a l'abril farà dos anys. El petit va arribar a casa seva en ple confinament.
La mare d'acollida defineix l'experiència com "una alegria constant". "Quan ets mare ho vius amb molta intensitat però t’agafa en un altre moment i amb una altra perspectiva. Ara és una alegria per a la casa, és un regal”. Un sentiment que comparteix el pare, que destaca "que ha estat molt positiu per a tothom, pels nostres fills i per a nosaltres". "És una experiència única".
L'any 2020 es van acollir 33 menors. 27 van ser-ho per algú del seu entorn familiar i sis per famílies sense parentiu. El servei especialitzat d’acolliment familiar prioritza aquells amb lligam, tot i que és necessari ampliar la borsa de famílies voluntàries. Actualment, n’hi ha cinc. "Sempre ens en falten més", diu la treballadora social del servei, Raquel Llorens, "perquè el que es busca són famílies per a infants i no infants per a famílies". Així que "quantes més, millor, per poder donar resposta" als nens.
Roger Naudí és psicòleg del servei especialitzat d’acolliments familiars i explica que "venen sovint de situacions complicades i tenen necessitats molts específiques que s'han d'atendre".
En el cas de la família de la Míriam i el Sergi, l'adaptació i evolució del menor va ser ràpida. "Tot i que encara no parla gaire, es fa entendre perfectament. Juga molt amb els nostres fills i el canvi ha estat molt important”, diu el pare. Per a la mare "el fet d'estar confinats (per la Covid-19) ha ajudat". "Com estàvem les 24 hores tot junts, s'ha fet molt ràpid amb nosaltres".
Durant tot el procés el menor manté el contacte amb la família biològica, que treballa les seves capacitats parentals amb els professionals del servei especialitzat d'atenció a la infància per fer-se càrrec del seu fill. Naudí detalla que "sempre s'intenta que els missatges i la relació entre ells sempre siguin positius, i que hi hagi una bona entesa que al final reverteix en el benestar del nen”.
Els tècnics emfatitzen que la intenció del servei és el retorn de l'infant a la família d'origen, i no pas l’adopció, encara que hi pugui haver una acollida permanent fins a la majoria d'edat del menor.
Informa: Judith Sáez
Imatges: Pere Besolí