Reportatge: en què consisteix el seguiment de l'espècie invasora de les papallones del boix?
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
La sequera acumulada a l'hivern ha afectat espècies invasores com l'eruga del boix que, a falta d'aliment, no s'ha reproduït tant com s'esperava. Andorra Recerca i Innovació fa anys que controla la població d'aquesta papallona invasora, sent conscient de l'impacte ecològic que pot arribar a provocar.
La Clara visita cada setmana les quatre trampes de papallones del boix instal·lades a Sant Julià de Lòria. N'hi ha quatre més a Enclar, que supervisa el comú d'Andorra la Vella. Una tasca de vigilància d'una espècie invasora d'origen asiàtic que en els últims anys ha provocat importants afectacions en boscos de boix a Catalunya, amb qui fan xarxa per fer-ne el seguiment del mes de maig a octubre-novembre. Un escenari que podria arribar també aquí.
La investigadora d'Andorra Recerca + Innovació, Clara Pladevall, explica que és una espècie "que no té cap risc per a la salut de les persones, però sí que causa molèsties". Això sí, on més afecta és en l'impacte ecològic i detalla que "si el boix desapareix ens està donant combustible per a possibles incendis i ens està canviant el tipus de bosc als qual estem acostumats."
De moment, però, no s'han complert les expectatives, tenint en compte que aquestes papallones viuen fases exponencials fruit dels cicles de la invasió i que no tenen depredadors naturals. Pladevall assegura que "les papallones s'han vist afectades per la sequera" i això fa que la invasió no creixi tant com s'hauria esperat.
I és que l'eruga es menja les fulles del boix fins a defoliar-lo amb la possibilitat que arribi a morir. Precisament les trampes que han instal·lat permeten fer una radiografia de la situació. "Les papallones entren pel forat que hi ha dalt del receptacle i dins una reixa hi ha les feromones que són específiques per capturar aquesta espècie i no d'altres", detalla la investigadora.
Les feromones són unes substàncies químiques que les atreuen i que s'han de canviar cada cinc setmanes. Tot i que les trampes no estan molt properes al camí, ni estan molt a la vista, des d'Andorra Recerca+Innovació informen la població que la gent no ho toqui per no interferir en aquest projecte d'investigació. Amb tot, l'objectiu dels investigadors és anticipar-se i plantejar possibles actuacions en cas d'agreujar-se la invasió, sobretot en la protecció de jardins.
Informa: Laura Cugat
Imatges: David Moreno