Reportatge: les dificultats de les famílies amb fills transsexuals per trencar barreres

Són el Nil, de 13 anys, i el Jordan, de 16. Són joves transsexuals i a tots dos els ha costat molt de temps explicar al seu entorn més proper com se senten. Un cop fet el pas, però, han trobat l’escalf de la família i els amics.

Ara tots dos batallen per poder seguir un tractament hormonal que a Andorra no es dona. El Nil ja l’ha començat, a Barcelona, perquè és de pares espanyols. Se sorprèn, però, que en canvi part dels productes que necessita per al tractament els cobreixi la CASS.

Probablement es convertirà en el primer andorrà que podrà fer el canvi de nom oficial al registre civil del Principat. Això sí, després d’haver entregat una pila de documentació i d’anar a veure el Raonador del Ciutadà, a qui agraeix l’especial atenció que ha rebut.

El cas del Jordan és més complex, perquè els seus pares són portuguesos, però també es mou per poder començar el mateix tractament que el Nil a Barcelona. Lamenta la falta de suport de les institucions del país i la manca de formació de molts professionals.

A qui també agradaria més implicació és a la família de l’Ona, de 5 anys. Els seus pares van descobrir de ben petita que s’identificava en femení.

Inicialment la corregien, perquè pensaven que era una confusió, però van adonar-se que la transsexualitat infantil existeix.

A diferència del Nil i el Jordan, l’Ona ja té el canvi de nom fet a tots els documents. És de pares espanyols i ho han pogut fer a través del Consolat d’Espanya, adherint-se a una instrucció aprovada a finals de l’any passat.

També han aconseguit formació per als mestres de l’escola, però avisen que encara hi ha moltes llacunes per cobrir.

Una setmana després d’haver pogut celebrar, després de molts anys, la festa Pride al Principat, les famílies amb menors transsexuals fan pinya per seguir trencant barreres.

Informa: Laura Massegú
Imatge: Sergi Linares