Reportatge: dos testimonis trans exposen la necessitat de passar pel quiròfan
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
Hi ha persones dins el col·lectiu trans que necessiten passar pel quiròfan perquè els genera malestar que no se'ls identifiqui amb el seu gènere. David Cecilia i Nil Monterroso han iniciat campanyes de recollida de fons per cobrir les despeses d'unes operacions que, a diferència d'altres països, la seguretat social no cobreix. L'objectiu del reportatge és mostrar les seves històries i la importància que té emprendre aquest pas.
Nil Monterroso és una persona trans pendent de fer-se una mastectomia. "Costa ensenyar un cos que no respon a la teva identitat de gènere i que et rebutgin per tenir-lo", explica.
Té 15 anys i des de petit desitjava no tenir pits. A través de les xarxes ha iniciat una campanya de recollida de fons per sotmetre's a una mastectomia, una intervenció que a Andorra no està coberta per la seguretat social. Agraeix tot el suport que li han donat que li permetrà operar-se d'aquí a uns dies després de passar per un veritable periple.
"Al gener vaig estar ingressat a la quarta planta de l'hospital per depressió. Els comentaris de la gent ja no els aguantava més i llavors vaig començar una altra vegada a tancar-me en mi mateix, a tancar-me a l'habitació i a tenir por de sortir al carrer. Arribes al punt que ja no aguantes més i em vaig intentar suïcidar. Ja no m'hauré d'amagar, no hauré d'amagar el que realment soc".
En David té 41 anys i tan sols en fa deu que va començar a sentir-se més còmode si el tractaven en masculí. També ha iniciat una campanya per poder operar-se en els propers dos anys, a banda de reivindicar altres qüestions.
"Vaig néixer amb un cos amb el que no m'identifico i per a mi és important operar-me ara mateix. És un tema de salut mental", manifesta. Al mateix temps, reivindica que "de la mateixa manera que s'ensenya història, geografia o qualsevol altra assignatura, s'hauria d'ensenyar el que és la diversitat de gènere". A més, constata que "la manera que tenim de parlar està molt antiquada i llavors hauríem d'evolucionar també en l'ús del llenguatge".
Els testimonis creuen que falta regular el canvi de nom, a banda de visibilització i molta empatia. "Quan vaig al banc, a la CASS o a qualsevol lloc on presento la documentació em diuen que no soc jo, he de donar explicacions i dir que soc transsexual i que m'estic hormonant, per això tinc aparença masculina", exposa el David, que anima les persones en la mateixa situació "a acceptar-se". Per al Nil, és necessari visibilitzar-ho al país perquè s'acabi normalitzant. Pensa que si algú no ho entén, "és problema seu". "No estàs fent mal a ningú, és més, estàs deixant enrere el que et fa mal a tu per ser feliç".
Informa: Laura Cugat
Imatges: Desirée Sala-Sergi Linares