Reportatge: La relació històrica entre Escaldes-Engordany i l'aigua calenta
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
La parròquia d'Escaldes-Engordany ha estat sempre molt vinculada amb l'activitat de l'aigua calenta. Dins dels cicle Nits d'estiu als museus, el Centre d'Art ha convidat als assistents a descobrir els principals testimonis arquitectònics relacionats amb l'aigua, la seva explotació i els inicis de l'activitat turística.
El poble d´Escaldes assenta la seva història en l´activitat de l´aigua calenta. Josep Da Silva, assistent a l´activitat, creu que s'associa directament a Caldea, però amb aquest recorregut de l´arquitectura de l'aigua ha descobert que no és així.
El recorregut surt del Centre d´Art. Primera parada a la font del Metge que deu al nom al doctor Parés, que va comprar la penya per fer-hi un xalet i que l'any 1953 la venia al comú. L´aigua que hi brolla surt a 70 graus.
El recorregut segueix per explicar la presència del granit en moltes construccions de l´època, influència de l´arquitectura catalana present a l´hotel Valira o al Carlemany, equipats amb termalisme i que gaudien els primers turistes que van venir a Andorra. I és que a Escaldes l´aigua és present per on camines.
És al pont de la Tosca on trobem la importància més destacada de l´aigua calenta amb l´activitat de la fàbrica de paraires per rentar i tenyir llana per fer tot tipus d´articles a partir del 1604. La guia del comú d´Escaldes-Engordany, Maria Salcedo, explica que "van començar a treballar la llana utilitzant l'aigua termal per fer roba per la llar i, fins i tot, també per cobrir pilotes". "La parròquia va començar a engrandir-se gràcies a aquesta feina".
El recorregut segueix Carlemany fins a Caldea, on l´aigua calenta hi arriba, això, sí, canalitzada.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Sergi Linares
Locució: Yasmina Canedo