Reportatge: l'experiència de l'acolliment familiar
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
Fomentar l'acolliment familiar és un dels objectius del departament de Benestar per al 2014. Es tracta d'un recurs de protecció a la infantesa que permet donar als menors un entorn afectiu i normalitzat mentre els pares biològics resolen el seus problemes. L'acolliment familiar evita llargues estades dels nens al CAI, al centre d'acolliment infantil. Actualment hi ha vuit menors ingressats a la Gavernera. La majoria dels nens són menors amb famílies amb dificultats, que acostumen a estar al centre entre 15 i 18 mesos. També hi ha ocasionament infants fills de no residents detinguts, que són acollits entre 15 dies i un mes. L'acolliment familiar pot ser a temps complet o també parcial. Actualment hi ha sis menors que gaudeixen d'aquesta opció. Normalment no hi ha problemes per trobar famílies per a infants menors de sis anys. No es així per als de més edat, i sobretot adolescents. Nosaltres hem pogut seguir de prop dos casos. Dues famílies d'acollida amb infants adolescents.
El Nacho és una de les persones que va voler implicar-se en l'acolliment familiar. Tenia l'oportunitat de poder ajudar i volia involucrar-se més, al marge de les donacions o d'altres acitivitats socials. Va anar fa quatre anys al departament de Benestar per donar sortida a la seva inquietud i va entrar en el programa d'acolliment familiar. Aviat van arribar l'Hugo i l'Erik, dos germans que ara tenen 15 i 17 anys. Des d'aleshores els llaços s'han estret i tots tres formen una família. El Nacho se sent molt més que compromès: “m'omple, els veig que van creixent, que van evolucionant, que surten endavant, i que es van responsabilitzant”.
Els acolliments familiars poden ser a temps complet o parcial. És el cas del Marc. Fa set mesos que viu amb una família d'acollida els caps de setmana. Defensa l'acollida perque “el centre d'acolliment és una mica tancat i tenir l'oportunitat d'estar amb una altra famíia, pot servir per recuperar records o tenir una nova experiència”. Ens diu que s'ha adaptat tant bé que ara se sent ell mateix, com si fos un més de la família.
El Pere i la Fabianne volien implicar-se amb la infància desprotegida i van escollir aquesta opció. Tenir tres fills no va ser un impediment, ans al contrari. Tenen nens que tenen la mateixa edat que el Marc i creien “que era una bona oportunitat” per veure com reaccionaven els seus propis fills davant aquesta experiència. L'experiència ha estat molt positiva. El Marc s'ha adaptat a la rutina familiar força bé. La resta, també. Comparteixen complicitats, experiències i projectes.
Per la Fabianne, aquesta oportunitat significa “aportar alguna cosa a la societat, és una lliço per a tots nosaltres, una lliçó de tolerància, d'obrir-se al món exterior amb una altra experiència de fraternitat, i de compartir compartir el que tens desinteressadament amb una altra persona”.
Actualment hi ha sis menors en acolliment familiar. Nens que han deixat de viure en un centre institucionalitzat per formar part d'una família mentre els pares biològics resolen els seus problemes. Tot i la temporalitat obligada del programa, els pares d'acollida no dubten a continuar. El Pere assegura que la satisfacció més gran “és veure la cara de l'infant quan realment se sent integrat dins un nucli familiar”. Una experiència que la Fabianne té clar que “no es pot parar, és un compromís i no pots obrir casa teva i després tancar-la”.
Informa: Ana Alamán Imatge: Sergi Pla / Marta Paixà