Reportatge: La lluita contra la Covid-19 explicada en primera persona per sanitaris i malalts de l'UCI

"Difícil i trista", amb aquestes paraules defineix la situació provocada per la pandèmia l'infermer referent de l'UCI Josep Martos.

El moment més dur per a ell, relata, va venir amb la primera onada, "quan tot era més desconegut i veies que això no acabava, que ingressava gent contínuament i que s'arribava al límit de la segona UCI que es va obrir".

I és que la crisi sanitària va suposar "una explosió" pel que fa a la quantitat de malalts, apunta el metge de la Unitat de Cures Intensives Marc Ayala. "La sensació era de por", un sentiment que després va passar a ser de preocupació i incertesa "per veure com aniria tot", afegeix Martos.

Durant aquest darrer any, els professionals de la salut han estat al costat de les persones afectades per la malaltia, "hem fet el seu seguiment, hem vist els seus pitjors moments i com milloren".

Un dels ciutadans que s'ha recuperat és Àlex de Santiago, que narra com va viure aquells primers moments després de superar la Covid-19. "Quan em vaig veure les cames em vaig posar a plorar", explica, afegint que "no podia caminar sol".

Ressalta que s'ha de tenir fe i confiança en la sanitat i que ho va viure amb l'actitud de dir "jo, d'això, me'n sortiré". Una manera valenta d'afrontar la situació, ja que segons indica el fisioterapeuta del SAAS David Almeida "el 60 o 70% del tractament és la força de voluntat".

Tot agreujat per la manca de contacte amb els familiars, que també ha suposat un cop dur per als malalts. "El fet de relacionar-se per telèfon també implica una càrrega emocional", indica Ayala.

Famílies per a les quals la Covid-19 també ha estat un moment complicat i en molts casos una tragèdia per la pèrdua d'éssers estimats. Però també ha sigut així per al personal sanitari que ha estat en primera línia i que han lluitat a diari per salvar vides.

Professionals, que han viscut una barreja de situacions "molt difícils", amb pacients que s'han recuperat i d'altres que malauradament no han superat la malaltia. "Recordes cada pacient i és una pena tenir un desenllaç fatal", comenta Martos.

Malgrat que "encara veus que una part de la societat té un comportament que no és el que desitgem", esperen que "amb el pas del temps la població estigui més mentalitzada i que n'hàgim après una mica".

Informa: Laura Massegú-Rosa Alberch
Imatge: Pere Besolí-Kevin Ribeiro-Arxiu RTVA