Reportatge: la maternitat des de tots els diferents prismes
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
El primer diumenge de maig se celebra el dia de la mare. Enguany hem volgut conèixer com la maternitat es viu des de diferents prismes. Hi ha famílies amb una mare i també amb dues. Fins i tot famílies que han perdut els seus fills o en les quals les mares s'han quedat vídues. Aquestes són les seves històries.
La Cristina i l'Eli fa gairebé dos anys que van emprendre l'aventura més gran de la seva vida: la de convertir-se en mares de l'Enoc. I asseguren que “ens compenetrem molt bé”.
Una vida que fa vuit anys que la Mònica comparteix amb la seva filla Ona. "Tinc una complicitat molt gran amb ella. Ens entenem molt bé. L'aprofito molt i ho vivim tot al màxim", explica la Mònica, que és mare soltera, però això no la va frenar. "Era el somni de la meva vida, ser mare. I certament ha estat l'experiència més gran i més bonica que he tingut".
Una experiència que la Rosa i la Marta han viscut també de manera diferent perquè la maternitat també suposa pèrdues. Doloroses quan arriben quan no toquen: la d'un fill. I un trosset de la Rosa va marxar fa dotze anys, quan van perdre el Marc: "No és gaire normal que una mare enterri un fill".
I la d'una parella. La Marta va perdre el Javi quan la seva filla Ariadna només tenia tres anys: “I de cop i volta vaig haver de fer de mare i de pare”. Ara, mentre ella entra a l'adolescència, la Marta viu la maternitat d'una manera diferent i afirma: “les mares que som vídues ens en sortim amb els nens i a poc a poc vivim.”
Perquè la maternitat es pot viure des de diferents prismes: famílies amb dues mares com la Cristina i l’Elisa. “L’hem d’ensenyar a defensar-se. Si algun nen per algun motiu pugui fer burla que l'Enoc no té pare, ell li pugui contestar que té dues mares” i afegeixen: “cal que ho visqui amb la màxima naturalitat possible” Amb només una mare, com la Mònica. "A l'inici de tot quan estava en estat es notava aquest tabú, però ara tot s'està normalitzant i ho celebro". I altres a qui els falta el més preuat. ”Som una família que fem molta pinya. Els tres, puc dir els quatre. Perquè el Marc no hi és però el tenim espiritualment”, comparteix la Rosa.
Fortes, còmplices, valentes, incondicionals i sernes, en definitiva: mares.
Informa: Ariadna Guiu Vila
Imatges: Ricard Tenza