311 casos de violència envers les dones atesos entre gener i octubre
Reportatge: El missatge d'una víctima a altres dones maltractades, "cada minut que perds sense denunciar és un minut que perds de llibertat"
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
La millor veu per escoltar en aquest Dia internacional per l'eliminació de la violència contra les dones és la d'una testimoni que se n'ha sortit. En alguns casos triguen quatre anys a superar aquesta etapa. I quan hi ha fills encara és més complicat. Per això aquest dimecres la veu és per a elles.
"Cada minut que perds sense denunciar és un minut que perds de llibertat". Aquest és el missatge d'una dona que fa vint anys va venir de vacances a Andorra, es va enamorar del pare de les seves filles i s'hi va quedar. Als quinze dies ja vivien junts. Fins llavors havia estat independent.
Ara reconeix que va ser víctima de maltractaments des de l'inici de la relació."El tema de la gelosia sempre va estar present", ha assegurat, tot reconeixent que no la deixava anar sola a un sopar d'empresa o posar-se una faldilla, per exemple. "Jo pensava que era perquè m'estimava molt", lamenta. I defensa que el fet "que et mirin el mòbil o t'insultin, és violència".
No se'n va adonar fins que van començar les agressions. Primer eren estirades de braç per fer-la caure al terra i empentes, després van arribar els ulls morats. Va posar 17 denúncies al seu marit, però les va retirar totes. Un patró de conducta que es repeteix massa sovint. "Aquesta dependència psicològica que generen de l'agressor és el que més costa i fa que puguin estar anys", explica precisament la cap de l'àrea de Polítiques d'Igualtat, Mireia Porras, que adverteix que sovint treuen la denúncia i tornen amb el seu agressor.
"Aguantes pels fills, perquè no vols que es trenqui la família", diu la que fou víctima de violència masclista. I és que la idea de preservar la família és una cosa que cala molt en la població. "Hi ha tota una sèrie de mites i idees que afecten molt les dones i que fan que puguin estar sis o set anys (en aquesta situació)", assegura Porras.
I pensant en les dues filles un dia va dir prou. "L'última vegada que hi va haver una agressió física, vaig patir, pensava que no sortiria". Aquell mateix dia va marxar de casa, "sense res, ni roba, res, les meves filles i ja està". Va recórrer a l'empresa on treballa. El seu cap coneixia la situació i la va ajudar econòmicament. Des d'aquell dia viuen totes tres sense crits i sense por.
Però les hores en què el pare pot veure les nenes, les aprofita per seguir-les pressionant psicològicament. Una eina utilitzada per molts agressors, segons ha confirmat Porras: "la dona s'ha enfortit en el procés de recuperación i és capaç de posar límits, dir 'prou, fins aquí', però clar, quan hi ha fills pel mig i moltes vegades (custòdies) compartides o ella té la custòdia però hi ha algun intercanvi, pot continuar perpetuant aquest maltractament a través dels fills".
La víctima explica que encara pateix por, perquè el seu agressor "deia que encara m'estimava, que jo vaig ser la dona de la seva vida". Per això des del servei d'Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere tenen la figura del psicòleg maternoinfantil, per enfortir la dona i que els fills entenguin la situació familiar. "Em penedeixo de no haver-ho fet abans perquè des del minut m'ho han posat molt fàcil", diu la víctima, qui té un testimoni vàlid per qualsevol altra dona en la mateixa situació: "m'ho van explicar de tu a tu, amb un somriure en arribar, de suport, de 'tu pots', 'tu vals', i gràcies a aquest suport i aquesta plataforma jo estic aquí". "Sense ells, potser no estaria o encara seguiria vivint amb aquest senyor", afegeix.
La seva família viu a Galícia i no els va dir res per no preocupar-los. En cap moment se li va passar pel cap anar-se'n. A dia d'avui, després que l'exmarit es declarés insolvent, està pagant un deute que li correspondria a ell. Malgrat tot, es mostra positiva i espera que el seu testimoni serveixi d'exemple a d'altres. Emocionada diu que "ploro també per l'alegria de dir 'sóc aquí i ho puc explicar' i si hi ha només una persona que vegi això, la pugui ajudar perquè denunciï i surti d'aquest infern, ja val la pena".
La mitjana de recuperació de les víctimes de violència de gènere és entre tres i quatre anys. La qüestió econòmica es pot resoldre de pressa, però la dependència psicològica amb l'agressor costa molt de curar. El primer pas, en tots els casos, és demanar ajuda i trucar al número de telèfon gratuït 181. Des de fa uns mesos també hi ha el WhatsApp 606 181.
Informa: Laura Massegú
Imatges: Sergi Linares