Reportatge: neix l'Inventari Nacional Forestal per fer una radiografia dels boscos i veure'n l'evolució
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
En el marc del primer seminari forestal celebrat a Andorra aquest dimarts, s'ha presentat el projecte per crear l'Inventari Nacional Forestal, una eina que permetrà fer una radiografia de l'estat actual dels nostres boscos i veure'n l'evolució amb el pas del anys. Ja ha arrencat el treball de camp amb la intenció de tenir totes les dades recollides entre la tardor i l'hivern.
Una de les variables que es vol analitzar és la capacitat que tenen els boscos d'absorbir carboni atmosfèric, una tasca fonamental que ajuda a reduir l'impacte dels gasos d'efecte hivernacle en els ecosistemes.
Es tracta d'un projecte d'Andorra Recerca + Innovació, que compta amb la col·laboració de l'Oficina de l'energia i del canvi climàtic.
Oceans i boscos són les principals fonts de captació de carboni atmosfèric del planeta. En el cas d'Andorra, ho són en primer lloc els boscos i després, les pastures. El volum d’un sol arbre pot emmagatzemar 1,8 tones de CO2 atmosfèric, xifra que equival a les emissions que emet un turisme recorrent fins a 10.000 quilòmetres.
"Veiem la necessitat d'ampliar el coneixement sobre els nostres boscos, tant per les amenaces del canvi climàtic com per les funcions que tenen de salvaguarda de la biodiversitat, dels grans incendis o de les funcions protectores del sòl. I són en primera línia les superfícies que capten més carboni atmosfèric".
Marta Domènech, investigadora d'Andorra Recerca + Innovació
Amb aquest objectiu neix l'Inventari Nacional Forestal que vol analitzar 203 parcel·les distribuïdes arreu del país. Hem acompanyat un equip d'Andorra Recerca + Innovació a visitar una d'elles. El primer pas és trobar les coordenades i marcar el punt més cèntric de la parcel·la, que té caràcter permanent per tornar-la a analitzar en uns anys.
S'hi clava una perxa i a sobre s'hi col·loca el receptor del vèrtex, un aparell que emet ultrasons i que permet mesurar distàncies dins el bosc de forma precisa. Aquest receptor, per exemple, també es pot col·locar en un arbre per saber quan mesura.
S'anota l'alçada dels sis arbres més propers al centre de la parcel·la i el diàmetre de tots aquells que entren dins el territori marcat entre altres variables, com ara la quantitat de fusta morta i el volum de matèria orgànica que es pot utilitzar com a biomassa, l'estructura del bosc i del sotabosc i també la riquesa de la seva biodiversitat. Un gran volum d'informació que es compararà d'aquí uns anys per veure'n l'evolució.
Cap a la tardor-hivern preveuen tenir les primeres dades de tot l'inventari i la voluntat és que en un futur contingui informació de tota la superfície forestal del país, un fet que té múltiples aplicacions en la gestió forestal i en la mitigació del canvi climàtic. I és que el 40% del territori d'Andorra és massa forestal.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Desirée Sala-Ricard Tenza