Reportatge: El projecte PROFIT, un estudi per demostrar la millora vital de pacients oncològics amb un exercici físic ben prescrit

Al projecte no hi té accés tothom perquè PROFIT té unes casuístiques molt concretes. La infermera del Servei d'Envelliment i Salut del SAAS, Encarna Ulloa, esmenta quins són els requisits que s'han de complir. "Han de ser persones majors de 65 anys amb càncer de pròstata, càncer de pulmó i càncer gastrointestinal. Nosaltres el que normalment fem és que ha de ser un diagnòstic recent i que estigui en un estadi una mica avançat amb afectació o no de ganglis". La infermera és l'encarregada de valorar la capacitat funcional, l'estat anímic i nutricional i la qualitat de vida del pacient.

Un cop superada aquesta visita, els pacients es divideixen de manera aleatòria entre els dos grups, és a dir, seguint una fórmula en què ni els malalts ni els professionals de la salut saben en quin grup s'inclouran. De moment, hi ha dos pacients al grup d'intervenció, tres en el grup control i un en procés d'acceptació de grup. I Ulloa assenyala les diferències entre ambdós col·lectius. "Poden entrar al grup intervenció, que aleshores farien després l'exercici físic, o entrarien en el grup control. Aquest el que fa és que durant deu setmanes, igual que l'exercici físic, fan una visualització d'un vídeo d'educació per la salut i en acabat els hi fem una trucada de seguiment".

La Graciela Rey és una de les pacients que està en el primer grup.

"Vaig començar amb un tumor al còlon, vaig tenir una operació i es va complicar. Em van tornar a operar i vaig estar ingressada dos mesos i mig. Allà vaig perdre tota la massa muscular. Quan em van donar l'alta ja em van proposar fer quimioteràpia i també em van proposar l'estudi".
Graciela Rey, una de les pacients del projecte PROFIT

Ara, un cop ha entrat al projecte PROFIT i acompanyada del preparador físic del Servei d'Envelliment i Salut del SAAS, Jan Missé, la Graciela treballa per millorar la seva qualitat de vida. "El projecte de PROFIT al final té l'objectiu de brindar i donar més qualitat de vida a pacients oncològics que estan en un tractament bastant invasiu que afecta la seva salut. Així, l'objecte és veure el potencial que té l'exercici físic ben prescrit", explica el preparador.

Aquest és el primer cop que s'introdueix un professional de l'exercici físic i l'esport dins el sistema sanitari i específicament dins el Servei d'Envelliment i Salut del SAAS. I el Jan Missé ens comenta quina és la seva funció. "Una vegada m'arriben a mi els he de valorar físicament, veure quin és el seu estat de funció basal i a partir d'aquí adequar les càrregues d'entrenament amb els 3 aparells que tenim: premsa de cames, la pressió de pit i l'extensió de genolls".

Abans de començar l'estudi, la Graciela notava que li costava fer, fins i tot, les tasques més quotidianes. "Caminava menys tros perquè em cansava, algunes tasques de casa les feia, però havia d'estirar-me una estona, i ara ja gairebé crec que estic fent vida normal". Així i tot, després de fer unes quantes sessions amb el preparador físic la pacient està notant la millora. "Notava que cada cop feia els exercicis millor. El Jan m'anava augmentant la força... i ara he acabat amb sensació de força, amb la sensació que puc fer més coses".

D'aquesta manera, el que és important remarcar també és, segons Missé, la importància de l'activitat física.

"A on hem d'arribar no és fer l'exercici físic durant el tractament perquè ja tenim la persona patològica sinó conscienciar la societat que és necessari per no arribar a la malaltia. L'exercici físic jo sempre ho dic, és una eina terapèutica de primer ordre".
Jan Missé , preparador físic del Servei d'Envelliment i Salut del SAAS

Aquesta visió també la comparteix el coordinador clínic d'Oncologia de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, Santiago Albiol, que considera la dieta i l'activitat física, dues eines fonamentals per sentir-se millor durant el tractament.

"Tothom pensa que quan té un càncer l'únic tractament és o la cirurgia, o la quimioteràpia o la radioteràpia. I no és així. Realment, dins del conjunt del tractament, perquè ha de ser un tractament integral, que tingui en compte també els problemes psicològics que es puguin derivar, i el tema de l'exercici i de la dieta és bàsica. Això permet que es faci el tractament correctament, es toleri millor i que funcionalment estiguis millor".
Santiago Albiol, coordinador clínic d'Oncologia de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell

L'equip del Servei d'Envelliment i Salut del SAAS es reuneix cada mes amb els seus homòlegs de Catalunya i Navarra per comentar el funcionament del projecte. Per Missé el camí és aquest. "No és cap novetat. Hi ha moltes altres àrees geogràfiques que ja s'inspiren des de fa temps de professionals de l'exercici físic dins del sistema sanitari. Crec que és un complement més dins del tractament de rehabilitació terapèutic que pot fer un fisioterapeuta o un rehabilitador."

Si el projecte funciona, la idea és extrapolar aquesta idea a pacients amb altres patologies. Aquesta és la intenció de Santiago Albiol. "Dins de l'estudi són un subgrup de pacients molt determinats que han de complir una sèrie de característiques, però la idea és fer-ho més extensiu a més pacients".

Amb tot, la Graciela té una petició per als pacients oncològics que poden estar en una situació similar a la seva: "Hi haurà gent que tindrà més dificultats i potser els hi costa més, però com a mínim que ho intentin, perquè jo crec que per poc que s'aconsegueixi, sempre és positiu".

Informa: Laura Massegú - Oriol Lara
Imatges: Fernando Montero - Anna Romagosa