Reportatge: Com viuen les famílies el dol perinatal?

La Laura Fauré va perdre al seu segon fill, el Luca. Ara el porta amb ella tatuat a la pell en forma de rosella. "Per mi, la rosella representa el Luca. És una flor que es mor al mateix moment que la culls."

L'acompanya ara i també en el dia que va ser mare per segona vegada. I és que els camps de França n'estaven plens de roselles quan va néixer el Luca. Massa aviat, amb només vint-i-dues setmanes. Va néixer viu, però va morir als pocs minuts perquè amb tan poc temps no podia sobreviure.

Fa dos mesos ha viscut de nou la maternitat amb la Charlie, la seva tercera filla, després de la Zoe i el Luca. La Laura de fet sempre havia volgut tenir tres fills. "Ara ja els tinc els tres fills, tot i que m'agradaria tenir-los tots tres a casa".

Per una situació similar també hi van passar l'Iris i el Marc. Ells a casa ja hi tenien l'Abril, la seva primera filla, però estaven esperant l'Enzo, quan l'Iris va veure's un petit sagnat. Els mals presagis finalment es van confirmar a l'hospital. "Va venir la doctora de guàrdia i em va dir: 'El teu fill no té batec.' Em va caure un gerro d'aigua freda damunt".

L'Iris, però, estava de disset setmanes, encara al segon trimestre de gestació, i per això la parella no es va poder endur el seu fill per acomiadar-lo. Van reclamar-lo, però van topar amb una paret.  Barbosa afirma "No ho entenem, al final ets pare des del primer moment en què veus el positiu al test d'embaràs, no a partir d'una data concreta".

El van acomiadar de manera simbòlica, llançant amb la seva filla un globus des d'Engolasters. I també, com la Laura, amb un tatuatge: "Saudade". "És una cosa que trobes a faltar, que has perdut. Que anheles, però no pots tenir".

Fan tangible així la pèrdua, crucial en casos de mort gestacional en els quals es viu un dol invisible. Ho explica la psicòloga perinatal, Sílvia Palau, presidenta també de l'associació Petits Estels. "Quan esperem vida, no esperem la mort. I és molt paradoxal. Aquest és el primer impacte. Són uns pares en estat de xoc, que no entenen."

Segons Palau sempre s'intenta buscar la causa, saber en què s'ha fallat, però per la psicòloga, la importància de la teràpia després de la mort gestacional és fer-los entendre als pares que precisament és un tipus de dol en el que no poden fer res més. 

Des de Petits Estels es busca sobretot es busca trencar el silenci i per a les famílies, parlar de les situacions que han viscut és molts cops també una teràpia. L'Iris Barrera explica: "Molta gent no en parla. Després molta gent ens va dir: 'Ostres, a la meva mare, a la meva veïna li ha passat'."

Fauré  afirma que ho explica a les seves dues filles. "A la Zoe, la meva filla gran li he explicat que té un germà petit que ara no és amb nosaltres físicament, sinó en pensament. I a la Charlie, de vegades, encara que és molt petita, li explico que ha tingut un germà gran encara que no el coneixerà mai".

Uns estels que no volen que siguin fugaços.  

Imatges: Ricard Tenza
Informa: Ariadna Guiu Vila