Les residències passives creixen amb més moderació els dos últims anys
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
Les residències passives s'han reduït a la meitat els últims dos anys. Si el 2016 es van atorgar 660 permisos, l'any que més, el 2018 la xifra ha baixat fins a 322. El nombre de residències passives és d'unes tres mil. Els espanyols són els que més s'estableixen amb aquest tipus de règim.
El Govern va impulsar l'any 2012 un nou marc normatiu per regular les residències passives. Aleshores hi havia poc més de 1.500 persones en aquesta situació. Sis anys més tard, la quantitat s'ha duplicat i superen els 3.000 residents, tot i que les xifres han experimentat un retrocés els dos últims anys.
El 2016 va ser el millor, amb 660 residències passives atorgades, la majoria com a residència sense activitat lucrativa. El 2017 va començar la davallada, amb un total de 483 i l'any passat 322 residents que van establir-se utilitzant aquest règim. L'únic tipus de residència passiva que augmenta és la que s'atorga per raons d'interès científic, cultural i esportiu. L'any passat es van validar 47 permisos.
Alguns experts consideren que el 2016 es va esgotar el sistema d'atracció de futurs residents i això explicaria la davallada dels dos darrers anys. També aposten per seguir aspirant a captar aquest tipus de residents, d'alt poder adquisitiu i que han de fer una inversió mínima de 400.000 euros per aconseguir la residència.
Quant a nacionalitats, els espanyols són els que més adquireixen les residències passives. L'any passat van ser una tercera part dels permisos atorgats. A continuació venen els russos i els francesos.
Informa: Sergi Cano
Imatges: Kevin Ribeiro/Arxiu RTVA