El sastre del Consell General es retira
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
El Consell General està a punt d'obrir un nou període de sessions. Enmig de l'aturada parlamentària de l'estiu, hem parlat amb una persona que durant anys ha estat vinculada a la institució. És el sastre del Consell General, que després de 60 anys prenent mides per fer gambetos i capes es retira. Amb ell repassem la seva història i la d'un ofici que com d'altres s'ha hagut d'enfrontar a la globalització.
Josep Pubill va aprendre l'ofici de sastre a Esterri d'Àneu de ben jove, quan les màquines de cosir encara anaven amb pedals i les planxes s'escalfaven amb carbó. Els mesos d'estiu els passava a Andorra perquè a Barcelona no hi havia feina. Des de Cal Duró, on primer es va instal·lar, faria els primers encàrrecs arribant a 1.500 mides al dia. Pubill recorda que ell “només feia que prendre mides”. I tot i que els clients s'emportaven el tratje sencer, al taller “fèiem les americanes” i els pantalons els feia la família Valls.
L'any 1963 li va arribar l'encàrrec del Consell General.
“Li vaig demanar al Serafí Reig "El teu germà no li sabrà pas greu si em deixaria la capa de síndic? i comenta que al cap de mitja hora ja la tenia. Abans les feia el sastre de la Massana i un any abans les havia fet Robert Font amb qui havia estat a Tolosa, fantàstiques, quasi millor que les meves.
Josep Pubill, sastre del Consell General
Però el prêt-à-porter que era fet en sèrie, aviat es menjaria el mercat del metro, les agulles i la tisora. I això va fer que alguns client no estigues satisfet. “El Dalleres, la segona capa no la va voler perquè deia que l'anterior, feta a mà, era més ben feta”, explica el sastre.
En aquesta època també van desaparèixer moltes cases de tèxtil menys algunes que van trobar un bon ús a la tela de la qual estan fetes les capes de síndic. “Hi havia el Gorina que feia una franela que anava molt bé per les capes però va aguantar més temps perquè anaven molt bé pels billars. Quan van canviar de productor ja no la vam trobar més”, detalla Pubill. I assegura que: “no ha quedat ni un 'pañero' bo”.
El Manual Digest esmenta que com a mínim des del segle XVII es dicta un codi de vestimenta per als consellers i síndics que encara avui dia es conserva tot i que només per a sessions concretes.
“Per la constitució les volien treure però alguns com el sindic Escudé no van voler. Van dir que donava força a la presentació i va afegir: “M'estimo més la capa a l'armari que un Mercedes al garatge”.
Josep Pubill, sastre del Consell General
Durant molts anys les mides de gambetos i capes han sortit de les seves mans, unes mans que ara es retiren deixant enrere l'orgull que senten molts consellers i síndics de vestir una peça que parla de les arrels i el servei al país.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Kevin Ribeiro