Del silenci a la força

L'embrió del sindicalisme a Andorra va ser el SAT, Sindicat Andorrà de Treballadors, en una època on la sola menció de sindicalisme comportava un perill, que podria desencadenar acomiadaments. Després, als anys 90, arribaria l'USdA, primer com a plataforma sindical de la funció pública, però en un context de manca d'un marc legislatiu concret. 

"S'obre tímidament i llavors ens diuen que ens hauríem d'adscriure a l'article 17 per a associacions folklòriques i esportives, perquè no s'havia obert el registre d'associacions sindicals".

Gabriel Ubach, secretari general USdA

Ubach recorda que els canvis, amb una llei sindical, van ser més per pressió des de les institucions europees que no pas per voluntat interna. Ha estat un camí potser massa lent, tot i que hi ha hagut canvis significatius.

"La mentalitat que hi havia aquí a Andorra era completament contrària als sindicats". 

Gabriel Ubach, secretari general USdA

Ara l'USdA agrupa també treballadors del sector privat i tenen esperances que el camí el marqui el context internacional. En concret l'acord d'associació, que des del Govern recorden que va més enllà de l'àmbit econòmic.

"Per molt que se'l plantegi, que també ho és, com un instrument de gaire més econòmic, és un instrument amb una vessant lligada a les polítiques socials bastant important". 

 Landry Riba, secretari d'Estat per a les relacions amb la UE 

Una vegada ratificat, Andorra jugarà en una altra lliga, segons els sindicats. Haurà d'assumir els paràmetres que regeixen a l'Europa comunitària en matèria laboral i de drets socials. 

"Resol alguns elements vinculats al dret del treball, amb nous drets, però també millorarà alguns aspectes de la normativa en un temps molt curt".

 Landry Riba, secretari d'Estat per a les relacions amb la UE 

Els sindicats esperen que tot plegat serveixi per incentivar el sindicalisme i la reivindicació dels drets laborals. De moment, les passes endavant han estat lentes, però constants.  

Informa: Joan A. Sarmiento