Un roc de grans dimensions cau a la zona de la Closa al Solà d'Andorra la Vella
Simuladors i drons per controlar els despreniments a les zones de risc
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
La Solana d'Andorra la Vella és una zona recurrent de caiguda de rocs. La setmana passada, per exemple, hi caigué un bloc de cinc metres cúbics. És per això que tot el sector de tarteres està altament controlat a través de programes de simulacions i, darrerament, amb l'ajuda de drons.
La vessant d'Andorra la Vella afectada amb el roc de la setmana passada, que va baixar per la canal de la Remenada i va anar a parar a l'estacionament d'una empresa de transport, és un zona d'alt risc conegut des de fa molt anys.
Segons Josep Maria Huertas, cap del Gabinet Tècnic del Ministeri d'Ordenament Territorial, "no podem parlar d'evitar que caiguin els rocs", sinó que "el que s'intenta saber és quants rocs, de quines dimensions, quines trajectòries i abast poden tenir" per determinar les actuacions.
En la caiguda del bloc de cinc metres cúbics que va baixar per la canal de la Remenada no es van haver de lamentar danys importants, ja que va obrir un cràter a terra que el va aturar i va anar acompanyat de petits fragments.
Huertas explica que "cada pocs anys es produeixen despreniments procedents d'aquesta zona". En aquest cas "ha estat una trajectòria relativament coneguda i ha passat al costat d'unes xarxes de protecció sense afectar-les". No es pot saber quan ni com cauran. Pot ser que un any no caigui cap bloc.
Tot el país, però especialment la capital amb el conegut pla de la Solana d'Andorra la Vella, està controlat mitjançant un programa informàtic de simulació suís que permet anar vigilant i comprovant que les caigudes coincideixen amb la previsió. El geòleg i cap de riscos naturals d'Euroconsult, Xavier Colell, afirma que "aquests episodis serveixen per a comprovar si les simulacions s'ajusten a la realitat".
Entre d'altres, amb el simulador i també amb la introducció dels drons, la tasca dels geòlegs és donar suport al Govern a l'hora de decidir si es pot construir o no en una zona i en quines condicions es pot fer. Amb la construcció de proteccions especials, per exemple.
Un cop a l'any i amb un helicòpter es repassa tota la geografia més sensible de despreniments per poder veure aquelles esllavissades de blocs que hi ha hagut i que els ciutadans no han vist.
Informa: Sílvia Mestre
Imatge: Kevin Ribeiro
Locució: Joan A. Sarmiento