Els socialdemòcrates porten el codi de família al Constitucional per dos articles relacionats amb el matrimoni
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
Els socialdemòcrates porten el codi de família al Constitucional perquè no estan d'acord amb dos articles. Per una banda, consideren fonamental que es pugui aplicar la nul·litat a efectes civils en els matrimonis canònics, un pas que no queda recollit i que seria clau si, per exemple, hi hagués unions forçades. Per l'altra, opinen que és discriminatori que el concepte de 'matrimoni' es reservi només per a l'església.
Tot i treballar colze a colze amb la majoria el nou codi de família i celebrar la seva aprovació a final de juliol, els socialdemòcrates tenen dues espines clavades que han portat al Tribunal Constitucional. Per anar a una d'elles, recuperem l'article 91 de la llei que, segons la presidenta suplent del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Salazar, "parla dels efectes civils dels matrimonis canònics i diu que tindran aquests efectes excepte pel que fa a la nul·litat i això és el que nosaltres estem recorrent".
I és que aquesta opció seria molt necessària, per exemple, en el cas dels matrimonis forçats.
Salazar planteja un cas: "Una menor que se l'ha pogut forçar a casar-se, arriba a la seva majoria d'edat i pot instar a que el matrimoni sigui nul, però si m'he casat per l'església no ho podrà fer".
Segons Salazar la majoria proposa el divorci com a solució, però ells reivindiquen que també s'ha d'activar aquesta clàusula.
Tot i els avenços igualitaris en matèria de matrimoni, el seu grup tampoc està d'acord que l'església s'apoderi d'aquest concepte. La consellera general ressalta que amb la nova llei "acabem amb la discriminació que es produïa entre parelles homosexuals i heterosexuals, però incorrem en una discriminació per motius de religió perquè si ets catòlic la unió es dirà 'matrimoni' i si optes per la fórmula civil, es dirà 'casament'. Salazar argumenta així que "la Constitució diu que no es pot forçar a ningú a expressar la seva creença".
Un cop presentat el recurs, que busca que es declarin aquestes qüestions inconstitucionals i s'hagin d'anul·lar per després revisar-les, el tribunal podria donar una resposta en dos mesos.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Andreij Cristancho-Arxiu RTVA