Tradició i festivitat en la Diada de Meritxell

Aquest navegador no admet l'element de vídeo.

Molts fidels mantenen la tradició ancestral de fer el pelegrinatge fins al santuari de Meritxell a peu. Com és habitual, des de ben d´hora els accessos al recinte eren plens de pelegrins. Alguns feien tot el trajecte a peu des del seus punts de procedència, mentre que d´altres completaven el recorregut a partir de la carretera de Canillo.

Pujar fins al santurari en un dia tan assenyalat és qüestió de fe per a la majoria, de mantenir una tradició que es remunta en el temps. Però la diada també té un caire de festivitat compartida amb familiars i amics.

Automòbils aparcats just a l´inici del camí de Meritxell. Aquesta era la imatge des de primera hora del matí. Alguns, els que feien el camí a peu, havien sortit amb la primera llum del dia. Tastar algun dolç abans de la missa, per tal de recuperar les energies esmerçades despres de la caminada, era obligatori. Les paradetes, que s´han muntat ben d´hora, romandran obertes durant bona part del dia.

Tot i que la climatoligia ha acompanyat, durant les primeres hores de la jornada la temperatura aconsellava escalfar-se. Cadascú té els seus motius per fer el camí, tot i que en general aquests són d´un sentit esperit religiós.

Es fa difícil quantificar el nombre de pelegrins que cada any s´apleguen al santuari, però un any més ha quedat palès que la tradició continua ben viva.

Informa: Joan A. Sarmiento   Imatge: Jordi Seabra

Informació relacionada

Aquest lloc web utilitza “cookies” per recollir informació estadística sobre la seva navegació i millorar la seva experiència com a usuari. Si vostè continua navegant en aquest lloc web s’entendrà que accepta l’ús de “cookies”.