La UE permet a Andorra valorar l'impacte dels antecedents penals en casos de foragitaments
Aquest navegador no admet l'element de vídeo.
Les quotes pactades amb la UE són més conservadores que les actuals i permeten una planificació demogràfica. Ho ha expressat a La Clau el secretari d'estat que ha pilotat les negociacions, Landry Riba. Per posar xifres, el secretari d'estat ha parlat que amb els càlculs actuals a la quota de residència i treball Andorra només hauria de permetre l'entrada de 300 persones. Unes quotes que es revisaran cada deu anys i que es podran ampliar en cas de necessitat d'algun sector econòmic concret.
Pel que fa a la seguretat, Landry Riba ha destacat a més que la revisió dels antecedents penals serà sistemàtica per als sectors sensibles, que engloba docents, treballadors del sector bancari i professionals liberals. Ara bé, per la resta, l'acord que s'ha tancat amb Brussel·les no permet una revisió dels antecedents penals com l'actual per tal de permetre la lliure circulació de persones.
La solució en la que s'ha arribat és que Andorra demanarà una declaració jurada a les persones que vulguin venir a residir al país. Segons com ha avançat Riba, aquesta declaració permetrà adaptar-se a les particularitats del país.
"S'ha associat a aquesta solució una declaració del Govern d'Andorra, que forma part de l'acord íntegrament, que diu que per valorar les condemnes penals anteriors que algú ens ha declarat hem de tenir en compte la noció de l'impacte real d'aquells comportaments amb un territori com el que és Andorra. La declaració parla de la condició geogràfica, demogràfica i social del nostre país. D'aquesta manera que l'administració i els tribunals si han de practicar una expulsió administrativa o una denegació d'entrada puguin utilitzar aquest impacte real".
Landry Riba, secretari d'Estat per a les Relacions amb la Unió Europea.
Informa: Ariadna Guiu Vila