El 9 de maig es commemora el Dia d'Europa, enguany coincideix amb una conjuntura en què les polítiques de la Unió Europea estan més en qüestió que mai. Són molts els que es consideren europeus, però també hi ha altres que es senten únicament andorrans.
Aquest divendres fa 75 anys del que es coneix com a Declaració de Robert Schuman, ministre francès d'Exteriors, va consolidar les bases del que avui és la Unió Europea. Els va moure la cerca de pau perquè sortien de dues guerres mundials i calia benestar social, econòmic i entesa. La UE va néixer amb 6 estats i ara la formen 27. Molts experts creuen que ens trobem en un moment d'incertesa, i amb fronts oberts, sobretot per a les generacions futures.
"La base social d'Europa agrupava milions de persones que pensaven que no es podia permetre una altra catàstrofe bèl·lica com la que hi havia hagut."
Pere Vilanova, politòleg
Andorra ha estat sempre lligada a Europa, amb una relació que ha anat evolucionant i en la que ha defensat les seves especificitats.
"Andorra ha aconseguit evitar ser un obstacle en les dues guerres mundials, ha aconseguit no estar en cap guerra en 800 anys."
Pere Vilanova, politòleg
El termòmetre de l'europeisme al carrer ha assenyalat una notòria divisió d'opinions, són molts els que es senten europeus, però també hi ha d'altres que solament es senten andorrans. "Si hagués d'haver alguna bandera a casa meva seria l'andorrana, perquè és el que em sento", assegura una noia. Mentre que altre home explica que "Andorra és un país dels Pirineus, que es troba en mig d'Europa i jo crec que tots ens sentim europeus".
També se n'ha parlat de la recent pujada de la dreta a la política. Segons la gent, quan la dreta puja és perquè "les persones estan cansades de moltes coses", deia un home.
Des del Principat, l’evolució de la Unió Europea (UE) ha estat seguida amb atenció al llarg dels anys. Els responsables dels ministeris d’Afers Exteriors, tant passats com actuals, creuen que la UE sortirà enfortida de la crisi internacional actual.
Imma Tor, actual ministra d'Afers Exteriors, destaca que "la UE està intentant més que mai unir forces perquè es vagi més enllà de la unió econòmica i que la unió política tingui un sentit".
Per la seva part, Meritxell Mateu, ministra d'Afers Exteriors durant el període 2007-2009, assenyala que "hi ha països amb interessos que convergeixen i d'altres que no, amb alguns fins i tot que guanyen força per reduir la influència de la UE, no necessàriament per sortir-ne, però sí per tenir menys Europa". Aquest fet es pot interpretar com un dels reptes més importants a què s'enfronta la UE actualment, en un moment en què les tensions internes i les dinàmiques polítiques globals estan remodelant el seu futur.
Juli Minoves, ministre d'Afers Exteriors entre 2001 i 2007, va afegir: "Hi ha dificultats, però aquest podria ser el moment per a Europa de reformar-se i afrontar els nous reptes amb més cohesió". Aquesta visió subratlla la necessitat de reestructurar i reforçar les institucions europees per a un futur més solidari i unit.
Paral·lelament, Andorra viu un moment clau en les seves relacions amb la UE, amb l'acord d'associació que està marcat com un pas decisiu en la seva trajectòria cap a una integració més estreta. Com va destacar Tor, "Ara estem en un moment molt important d’aquest recorregut natural d’Andorra cap a la UE que per a nosaltres és una relació vital". A més, va afegir que "De cara al futur, Andorra ha de continuar amb aquesta política, sempre marcant el fet diferencial, però també amb acord i solidaritat; el nostre destí és Europa".
Tot i no ser membre de ple dret de la Unió Europea, el posicionament d'Andorra en diverses qüestions internacionals és sovint consultat. "Es consulta a Andorra quan hi ha declaracions de la UE en diferents fòrums internacionals i nosaltres valorem en cada cas si ens adherim a aquestes declaracions o si ens quedem al marge; la majoria de vegades ens hi adherim", va afegir Tor.
El cap de Govern serà el 16 de maig a Tirana, a la sisena Cimera de la Comunitat Política Europea, una iniciativa d'Emanuel Macron, per reflexionar sobre el futur del vell continent més enllà de la UE.
Informa: Pere Moliné - Silvia Mestre
Comparteix:
