Mig segle de vida de Soldeu-el Tarter

Tres escaldencs apassionats per l´esquí van negociar amb el comú de Canillo l´hivern del 1958 per obtenir la concessió de l´estació d´esquí de Soldeu. El 1963 es va constituir la societat ENSISA, que són les sigles d´Esports de Neu Soldeu Incles SA, participada a parts iguals per Miquel Baró, Martí Salvans i Josep Torrallardona. Crèdit Andorrà entrava també com a accionista amb només un 10 per cent del capital de la societat.

El 8 de febrer del 1964 s´inaugurava l´estació amb el primer telecadira del país, un remuntador de dues places, amb un teleesquí per a debutants, i 10 quilòmetres esquiables repartits en tres pistes. Dos anys després, el 1966, es construïa la passarel·la metàl·lica de Soldeu, que va suposar una gran millora a l´hora d´accedir a l´estació.

Els primers anys les pistes es van començar a trepitjar manualment, fins al 1971 quan es va comprar la primera màquina Retrac. L´ampliació de l´estació de Soldeu cap al Tarter no va arribar fins al 1981. La dècada dels 80 també va comportar la instal·lació dels primers canons de neu. A partir d´aquí, el creixement de Soldeu-el Tarter ha estat imparable.

Durant els 90, el comú de Canillo i Crèdit Andorrà passen a ser els principals accionistes d´ENSISA, i s´amplia el domini esquiable cap al Pla de les pedres i cap a Canillo. Això va passar el 2000. I tres anys després, s´unien comercialment les estacions de Soldeu-el Tarter i del Pas de la Casa-Grau Roig. El 2003, naixia Grandvalira, l´estació més gran del Pirineu. El 2004, un any després, es va inaugurar el nou telecabina del Tarter, una inversió important per oferir un salt qualitatiu al domini.

L´èxit de la Copa del Món del 2012 va impulsar la creació de la nova pista de l´Àliga per a proves de velocitat. Un dels reptes és que l´estació aculli en el futur, un cop ja hagi fet el primer mig segle, un Campionat del Món.

Informa: Xavi Palma