Demà la societat d'Esports de Neu de Soldeu-Incles, Ensisa, celebra mig segle d'història. Des de l'obertura de l'estació el 1964, s'ha convertit en un motor econòmic per a la parròquia de Canillo i les pistes han anat ampliant-se fins a convertir-se en un atractiu internacional. Entre molts actes, una exposició fotogràfica recull l'evolució d'aquest creixement i modernització d'un esport desenvolupat per pioners.
Miquel Baró, Martí Salvans i Josep Torrellardona són admirats avui com a visionaris. El 1959 Canillo atorgava la concessió per crear l'estació, que es va materialitzar el 1963 amb la constitució d'Ensisa i el 1964, amb la inauguració de l'estació amb el primer telecadira d'Andorra i un dels primers del Pirineu. L'any 1966 es construiria un pont de fusta, per unir Soldeu amb el Tarter. Un pont que no té res a veure amb la infraestructura actual i que, segons recorda el director de Qualitat i Medi Ambient de Grandvalira-Ensisa,Ton Naudi, va tenir els seus problemes, sobretot amb el vent. Entre altres anècdotes destaca també el canvi en la manera de treballar, ja que fins a l'adquisició de les primeres màquines, totes les feines a la neu es feien a mà. Naudi explica com els veïns col·laboraven per preparar les pistes per les curses i agafats de la mà trepitjaven a peu la neu mentre els bombers bombejaven aigua des del Valora "fins que es produïa una barreja de neu congelada i la pista quedava dura". L'exposició recull també els canvis en el material esportiu, des dels esquís fins a la vestimenta. Una evolució que també s'ha traduït en la professionalització i internacionalització de l'esport. Miquel Baró "va ser el primer que hi va creure i va dir: jo en aquesta pista de l'Avet hi veuré un dia una copa del món".Demà la història es podrà viure, de nou, sobre la neu, amb una cursa d'època, on els esquís de fusta tornaran a competir.Informa: Rubén Carcellé Imatge: Cristina Jubete
