- El comú d´Andorra la Vella té previst habilitar zones provisionals de càrrega i descàrrega mentre durin les obres de reforma de l´avinguda Meritxell per facilitar el trànsit rodat als repartidors. Un cop finalitzin, el comú ha arribat a un acord amb l´Associació de Transportistes per establir un horari de repartiment. - L´informe de l´agència de qualificació Standard and Poor´s deixa oberta la porta a una millora de ràting d´Andorra, si culmina positivament les negociacions per l´acord d´associació amb la UE. Assenyala que també ajudaria l´aproximació d´Andorra a institucions com l´FMI. Tot plegat, uns indicadors que el Govern interpreta com la confirmació del sanejament de l´economia - Les importacions aquest desembre han estat de 115 milions, xifra que representa una baixada d´un 0,6% de fa un any. En canvi, les compres a l´exterior han pujat un 2,5% i es situen en prop de 9 milions. Si es miren les xifres de tot el 2017 s´observa que les importacions van ser de 1.300 milions d´euros, més d´un 6% que el 2016. - Visita privada del cap de Govern a París per trobar-se amb el representant personal del Copríncep francès. Antoni Martí va reunir-se la setmana passada amb Patrick Strzoda, segons fonts coneixedores de la reunió. La visita va servir per parlar, especialment, del contraban de tabac al Pas de la Casa. - Saetde ha estat l´única empresa que ha presentat una oferta per ser el soci privat que prengui les regnes d´Ordino-Arcalís. Fins a 4 empreses havien retirat el plec de bases, però només Saetde ha formalitzat la candidatura. Aquest dilluns s´ha tancat el termini de presentació d´ofertes.
AM En Directe RNA En Directe ATV En Directe

Blog d'Andorra Difusió

Estàs malalt/a... però som dos

  Blog RTVA » Psicologia   04 de maig, 2017 Estàs malalt/a... però som dos

– Amor, la setmana que ve tinc hora al metge.
– Anem-hi els dos, tot anirà bé.

Quan ens definim com a persones fem servir paraules que tenen molt a veure amb com actuem o ens expressem. Quan apareix una malaltia greu és molt possible que encara que sigui temporalment canviï algun d’aquests elements que ens defineixen.

En el moment del diagnòstic, tot i la dificultat d’afrontar la situació, la relació acostuma a anar bé ja que és possible que tinguem algun tipus d’experiència prèvia de com afrontar el moment durant un període breu, encara que sigui d’una malaltia que no és greu. Però quan passa el temps una de les primeres coses que apareix és un dol per la relació perquè ja no és com era fins a aquell moment. Les responsabilitats estan desigualades i és molt possible que el cuidador quedi sobrecarregat i la persona malalta se senti més com un fill que com una parella. Les necessitats del cuidador sovint queden en un segon terme i es focalitza tot al voltant de la malaltia.

El sentiment d'impotència

Són habituals els sentiments d’impotència i desesperança per no saber com actuar envers l’altre. Pot resultar de gran ajuda demanar informació als metges especialistes, ja que coneixen bé tot el que envolta la malaltia i el que genera tant en el malalt com en la família.

Un dels punts clau és cuidar-se un mateix, és molt freqüent que qui no pateix la malaltia s’abandoni, no es permeti temps per a ell i se senti culpable per no estar pendent de la seva parella. Cal reservar espais per fer coses que permetin evadir-se, relaxar-se i gaudir sols.

Tan important és escoltar allò que necessita la parella com trobar el moment per exposar i expressar els sentiments propis.

És freqüent que en els moments en què un es troba millor vulgui ser més autònom i assumir més responsabilitats, però, a vegades, quan hi ha dies dolents apareixen sentiments de malestar perquè la parella no ha ajudat a fer allò on no s’arriba. En aquest sentit el més important és no donar les coses per fetes, la parella no pot endevinar què pensem o com estem si no li ho diem.

Intentar ajustar-se i trobar solucions perque el dia a dia sigui el més normal possible. Canviar dràsticament, encara que sigui perquè l’escala de valors ha canviat, no és la solució. Si es volen fer canvis, és important introduir-los a poc a poc i no prendre decisions impulsives.

Finalment és important no centralitzar el tema, hi ha d’haver moments per poder parlar de la malaltia i els elements que l’envolten (tràmits, visites amb metges, medicació, sentiments que genera, dolors...), però no poden ocupar totes les converses. Compartir activitats de lleure i moments positius marcarà la diferència per poder afrontar els moments difícils.

 

Un article de Nathalie Garcia Manitz, psicòloga a NGM Psicologia