- Els veïns de Santa Coloma no poden reciclar paper. Així ho denuncia l´Associació de Veïns del poble. Manifesten que els tres punts de reciclatge que disposa la parròquia són insuficients, cosa que fa que desisteixin i acabin tirant tot al contenidor de rebuig. L´associació demana més contenidors per afavorir el reciclatge. - Una vintena d´infants de Sant Julià de Lòria han pogut gaudir d´una estada de colònies o d´activitats d´estiu gràcies a l´ajuda de Càritas, amb la col·laboració del comú. Aquesta ONG aposta perquè cap nen deixi de gaudir del seu lleure per motius econòmics. Tant Càritas com el comú demanen que totes les famílies interessades i amb necessitats s´adrecin als seus responsables. - El 70% dels menors ingressats a la Gavernera retorna amb les famílies. Els maltractaments, situacions de violència de gènere en l´entorn familiar o no tenir les condicions alimentàries o d´higiene garantides, són alguns dels motius que porten la Batllia a retirar la custòdia als seus progenitors. L´estada mitjana al centre és d´entre 9 mesos i un any. - El Funicamp ha inaugurat avui la temporada d´estiu que s´allargarà fins al 3 de setembre. El comú espera superar les xifres d´usuaris de l´any passat que ja van experimentar un augment respecte del 2015. - Tret de sortida a la tercera edició dels Andorra Outdoor Games. Ho ha fet amb les proves de BTT a Naturlàndia. 312 ciclistes han participat en les dues curses. Al llarg des cap de setmana hi haurà 1200 esportistes competint a Andorra en diferents disciplines.
AM En Directe RNA En Directe ATV En Directe

Blog d'Andorra Difusió

Estàs malalt/a... però som dos

  Blog RTVA » Psicologia   04 de maig, 2017 Estàs malalt/a... però som dos

– Amor, la setmana que ve tinc hora al metge.
– Anem-hi els dos, tot anirà bé.

Quan ens definim com a persones fem servir paraules que tenen molt a veure amb com actuem o ens expressem. Quan apareix una malaltia greu és molt possible que encara que sigui temporalment canviï algun d’aquests elements que ens defineixen.

En el moment del diagnòstic, tot i la dificultat d’afrontar la situació, la relació acostuma a anar bé ja que és possible que tinguem algun tipus d’experiència prèvia de com afrontar el moment durant un període breu, encara que sigui d’una malaltia que no és greu. Però quan passa el temps una de les primeres coses que apareix és un dol per la relació perquè ja no és com era fins a aquell moment. Les responsabilitats estan desigualades i és molt possible que el cuidador quedi sobrecarregat i la persona malalta se senti més com un fill que com una parella. Les necessitats del cuidador sovint queden en un segon terme i es focalitza tot al voltant de la malaltia.

El sentiment d'impotència

Són habituals els sentiments d’impotència i desesperança per no saber com actuar envers l’altre. Pot resultar de gran ajuda demanar informació als metges especialistes, ja que coneixen bé tot el que envolta la malaltia i el que genera tant en el malalt com en la família.

Un dels punts clau és cuidar-se un mateix, és molt freqüent que qui no pateix la malaltia s’abandoni, no es permeti temps per a ell i se senti culpable per no estar pendent de la seva parella. Cal reservar espais per fer coses que permetin evadir-se, relaxar-se i gaudir sols.

Tan important és escoltar allò que necessita la parella com trobar el moment per exposar i expressar els sentiments propis.

És freqüent que en els moments en què un es troba millor vulgui ser més autònom i assumir més responsabilitats, però, a vegades, quan hi ha dies dolents apareixen sentiments de malestar perquè la parella no ha ajudat a fer allò on no s’arriba. En aquest sentit el més important és no donar les coses per fetes, la parella no pot endevinar què pensem o com estem si no li ho diem.

Intentar ajustar-se i trobar solucions perque el dia a dia sigui el més normal possible. Canviar dràsticament, encara que sigui perquè l’escala de valors ha canviat, no és la solució. Si es volen fer canvis, és important introduir-los a poc a poc i no prendre decisions impulsives.

Finalment és important no centralitzar el tema, hi ha d’haver moments per poder parlar de la malaltia i els elements que l’envolten (tràmits, visites amb metges, medicació, sentiments que genera, dolors...), però no poden ocupar totes les converses. Compartir activitats de lleure i moments positius marcarà la diferència per poder afrontar els moments difícils.

 

Un article de Nathalie Garcia Manitz, psicòloga a NGM Psicologia