- El Club Vòlei Encamp ha superat al Sabadell per 3 sets a 1. Els de José Garcia fan un pas més de cara a aconseguir un bitllet a les fases d´ascens a Superlliga 2. D´altra banda, el C.V. Andorra ha perdut per 3 a 1 al Pavelló del Lycée davant el Sàndor. - Cristina Llovera no disputarà finalment el Campionat d´Espanya absolut d´atletisme en pista coberta, aquest cap de setmana a València. Les molèsties que l´atleta arrossega a l´isquiotibial l´han fet renunciar a la competició - L´alberg de la Comella es podria convertir en un centre educatiu innovador si prospera el projecte liderat pel grup Bomosa, la Granja i altres col·laboradors. El comú va decidir tancar les instal·lacions al febrer de l´any passat degut, en bona part, a la manca de rendibilitat. - L´associació de transportistes creu que a Andorra caldria aplicar restriccions per a vehicles industrials altament contaminants, com fan la majoria de grans ciutats europees. L´entitat assegura que les mesures aplicades a París o Barcelona no els afecten, ja que la flota de transport de les companyies andorranes és d´última generació. - L’agència d’avaluació Fitch Ratings manté la nota d´Andorra en BBB amb perspectiva positiva, però continua veient com un risc l’important pes del sector financer en l’economia del país i assenyala com a mancança el fet de no disposar d’un prestador d’última instància. L´agència també critica la manca disponibilitat i freqüència de dades econòmiques. - Augmentar els contractes d´arrendament per sobre l´IPC fixat pel Govern és una pràctica il·legal. S´han detectat casos d´aquestes operatives fraudulentes al país. Els advocats recomanen reclamar als gestors immobiliaris i propietaris els sobrecostos abusius. El Servei d´Atenció al Consumidor ha rebut ja consultes sobre aquesta situació.
AM En Directe RNA En Directe ATV En Directe

Blog d'Andorra Difusió

“Fill de la lluna”: Realment la lluna influeix en els parts?

  Blog RTVA » Ciència i tecnología   05 d'octubre, 2017 “Fill de la lluna”: Realment la lluna influeix en els parts?

La lluna ha fascinat l'home des de temps ancestrals. La bellesa de la seva imatge quan reflecteix la llum que rep del sol ha fet que moltes vegades la divinitzem, com en la mitologia grega amb la deessa Selena (que més tard donaria nom a l'element seleni). Altres vegades, la humanitzem en excés, com va fer el grup musical Mecano amb "Hijo de la luna". Clar, aquesta admiració ens ha portat a atorgar-li propietats místiques i poders més propers a la poesia que de la realitat. 

Hem fet del nostre satèl·lit una font infinita d'històries, mites i alguna que una altra certesa. Hem responsabilitzat a la nostra lluna d'efectes tan diversos com els canvis en el creixement de pèl i ungles, estranyes influències sobre els cànids, transformacions de l'home en llop, influència en la fertilitat femenina o augments dels assassinats i suïcidis, quan és plena.

Però avui voldria centrar-me en el mite més repetit i que afecta les embarassades. Quantes vegades has escoltat que en lluna plena augmenta el nombre de parts? Alguna vegada davant la proximitat de la lluna plena heu predit el part d'alguna amiga o familiar? Analitzem d'on sorgeix aquesta idea.

 

La lluna influeix en els parts?

 

La lluna certament té alguns efectes evidents i explicables sobre els mars i oceans a causa de l'atracció gravitatòria que s'exerceix entre totes les masses, i com més gran siguin aquestes, major serà la força d'atracció. Sir Isaac Newton, probablement el físic més influent de la història, va arribar a la conclusió que tots els cossos s'atreuen entre si amb una força directament proporcional al producte de les seves masses i inversament proporcional al quadrat de la distància que els separa. La fórmula inclou, a més, el número G, la constant de gravitació universal.

Per tant, la lluna atreu i és atreta per tota la massa de la Terra. L'efecte és clarament observable en mars i oceans, perquè estan en estat líquid. Les zones situades enfront de la lluna experimenten més atraccions, que provoquen les marees. Aquests moviments d'aigua variaran segons la rotació de la Terra sobre el seu eix.

Però, anem al moll de l'os. La suposició que amb lluna plena els parts són més probables surt de la suposada atracció que exerceix la lluna sobre el líquid amniòtic de les embarassades. Igual que les marees, aquest líquid se sentiria atret, provocant el part. Partint de la base que en el moment més proper al part la dona embarassada té aproximadament 0,6 litres de líquid amniòtic, i substituint en la fórmula anterior aquesta massa, la massa de la lluna i els 384.000 km que ens separen del nostre satèl·lit, ens surt una força de 0,0000019 N. És un valor tan imperceptible, que no té sentit pensar en cap efecte.

Podeu fer la prova a casa: agafeu la mateixa quantitat d'aigua (0,6 litres) un dia de lluna plena i seieu a observar si es produeix algun efecte. Però el que encara és més evident, és que les fases de la lluna (plena, minvant, creixent, nova) són, simplement, diferències de com es reflecteix la llum en la seva superfície. La lluna sempre hi és, sencera. Per tant, el seu efecte gravitatori no canvia en absolut.

S'han fet estudis a desenes d'hospitals, com el del 2011 a Albacete 

Els resultats per a la mostra de gairebé 2300 dones van ser els esperats: hi ha una influència nul·la de la fase de la lluna sobre els parts.
– Lluna nova: 26% dels parts.
– Quart creixent: 25,2% dels parts.
– Lluna plena: 23,9% dels parts.
– Quart minvant: 24,9% dels part


El mateix s'observa en altres estudis a Alemanya, Los Angeles, Arizona o Florència. Sempre amb el mateix resultat. La lluna no influeix en els parts.

Llavors, per què seguim creient en el mite? Es tracta d'un biaix cognitiu: relacionem els fets amb circumstàncies fàcils de recordar. Sempre que un nen neixi en lluna plena, li donarem validesa al mite, però la resta de vegades, simplement passaran inadvertides.

La lluna, la seva formació i la seva simple observació estan plenes de màgia, però no tanta com per influir en la fertilitat humana.

Un article de Carlos Moreno, cap del departament de Ciències del Col·legi del Pirineu

Fotografia: Ramon de cal Benido

Llicència Creative Commons