- La Federació de Rugbi ha encetat una nova etapa amb David Ferré al capdavant. El nou dirigent ha estat al plató del "Dia E" acompanyat del president sortint, Xavier Vilasetrú. Ferré ha criticat Andorra Turisme per no tenir en compte la federació en l´estada de l´Stade Toulousain. - Josep Pintat va ser el primer a qui l´executiva liberal va demanar si volia ser cap de llista a les generals. Per això, segons el conseller general Ferran Costa, els han decebut les paraules de Pintat que els liberals no tenen estructura. - La CASS reitera que cal augmentar la cotització a la branca de jubilació per garantir la sostenibilitat de les pensions. El president del consell d´administració també ha apuntat un augment de les cotitzacions a la branca general progressiva i cada any. - Dels candidats a cap de Govern també n´ha parlat aquest dilluns Antoni Martí. Creu que han de tenir experiència de gestió dins el món de la política i considera que DA és qui pot aportar aquest perfil, tot i que assegura que encara no s´ha escollit candidat. - FEDA s´ha marcat com a objectiu pels propers anys incrementar, encara més, la millora de l´estalvi energètic. També ha informat que es preveu que el consum elèctric baixarà un 1% aquest 2017. - Els accionistes majoritaris de BPA volen portar al tribunal de justícia europeu l´anomenada llei BPA. Text aprovat el 2015 arran de la crisi del banc i que transposa una directiva europea. Els germans Cierco consideren que la directiva no s´ha aplicat correctament.Demanen 360 milions d´euros per danys i perjudicis. - El 35è aniversari de la creació de Pal ha dut la inauguració d´un nou edifici de serveis al coll de Botella. L´espai disposa de 1.500 metres quadrats en dues plantes i acollirà, per exemple, tres punts gastronòmics i venda de forfets. Els 2,3 milions d´euros que costa els ha sufragat el comú de la Massana amb excedents de tresoreria.
AM En Directe RNA En Directe ATV En Directe

Blog d'Andorra Difusió

“Fill de la lluna”: Realment la lluna influeix en els parts?

  Blog RTVA » Ciència i tecnología   05 d'octubre, 2017 “Fill de la lluna”: Realment la lluna influeix en els parts?

La lluna ha fascinat l'home des de temps ancestrals. La bellesa de la seva imatge quan reflecteix la llum que rep del sol ha fet que moltes vegades la divinitzem, com en la mitologia grega amb la deessa Selena (que més tard donaria nom a l'element seleni). Altres vegades, la humanitzem en excés, com va fer el grup musical Mecano amb "Hijo de la luna". Clar, aquesta admiració ens ha portat a atorgar-li propietats místiques i poders més propers a la poesia que de la realitat. 

Hem fet del nostre satèl·lit una font infinita d'històries, mites i alguna que una altra certesa. Hem responsabilitzat a la nostra lluna d'efectes tan diversos com els canvis en el creixement de pèl i ungles, estranyes influències sobre els cànids, transformacions de l'home en llop, influència en la fertilitat femenina o augments dels assassinats i suïcidis, quan és plena.

Però avui voldria centrar-me en el mite més repetit i que afecta les embarassades. Quantes vegades has escoltat que en lluna plena augmenta el nombre de parts? Alguna vegada davant la proximitat de la lluna plena heu predit el part d'alguna amiga o familiar? Analitzem d'on sorgeix aquesta idea.

 

La lluna influeix en els parts?

 

La lluna certament té alguns efectes evidents i explicables sobre els mars i oceans a causa de l'atracció gravitatòria que s'exerceix entre totes les masses, i com més gran siguin aquestes, major serà la força d'atracció. Sir Isaac Newton, probablement el físic més influent de la història, va arribar a la conclusió que tots els cossos s'atreuen entre si amb una força directament proporcional al producte de les seves masses i inversament proporcional al quadrat de la distància que els separa. La fórmula inclou, a més, el número G, la constant de gravitació universal.

Per tant, la lluna atreu i és atreta per tota la massa de la Terra. L'efecte és clarament observable en mars i oceans, perquè estan en estat líquid. Les zones situades enfront de la lluna experimenten més atraccions, que provoquen les marees. Aquests moviments d'aigua variaran segons la rotació de la Terra sobre el seu eix.

Però, anem al moll de l'os. La suposició que amb lluna plena els parts són més probables surt de la suposada atracció que exerceix la lluna sobre el líquid amniòtic de les embarassades. Igual que les marees, aquest líquid se sentiria atret, provocant el part. Partint de la base que en el moment més proper al part la dona embarassada té aproximadament 0,6 litres de líquid amniòtic, i substituint en la fórmula anterior aquesta massa, la massa de la lluna i els 384.000 km que ens separen del nostre satèl·lit, ens surt una força de 0,0000019 N. És un valor tan imperceptible, que no té sentit pensar en cap efecte.

Podeu fer la prova a casa: agafeu la mateixa quantitat d'aigua (0,6 litres) un dia de lluna plena i seieu a observar si es produeix algun efecte. Però el que encara és més evident, és que les fases de la lluna (plena, minvant, creixent, nova) són, simplement, diferències de com es reflecteix la llum en la seva superfície. La lluna sempre hi és, sencera. Per tant, el seu efecte gravitatori no canvia en absolut.

S'han fet estudis a desenes d'hospitals, com el del 2011 a Albacete 

Els resultats per a la mostra de gairebé 2300 dones van ser els esperats: hi ha una influència nul·la de la fase de la lluna sobre els parts.
– Lluna nova: 26% dels parts.
– Quart creixent: 25,2% dels parts.
– Lluna plena: 23,9% dels parts.
– Quart minvant: 24,9% dels part


El mateix s'observa en altres estudis a Alemanya, Los Angeles, Arizona o Florència. Sempre amb el mateix resultat. La lluna no influeix en els parts.

Llavors, per què seguim creient en el mite? Es tracta d'un biaix cognitiu: relacionem els fets amb circumstàncies fàcils de recordar. Sempre que un nen neixi en lluna plena, li donarem validesa al mite, però la resta de vegades, simplement passaran inadvertides.

La lluna, la seva formació i la seva simple observació estan plenes de màgia, però no tanta com per influir en la fertilitat humana.

Un article de Carlos Moreno, cap del departament de Ciències del Col·legi del Pirineu

Fotografia: Ramon de cal Benido

Llicència Creative Commons