-Com t’he trobat a faltar...
-Aquest cop sí, aquest cop ens en sortirem... estem fets l’un per l’altre.
Hi ha parelles que estan constantment en aquesta dualitat, mentre estan junts troben tots els motius per a no estar-ho, però en el moment de separar-se no veuen res més que tot allò que enyoren de l’altre.
Tot i les diferències que es donen entre les parelles, quins punts tenen en comú aquestes relacions que són els que, entre d’altres, mantenen aquest cercle viciós?
Aquest tipus de relacions són emocionants i generen molta adrenalina, hi ha una inseguretat constant: la por al fi de la relació. Aquest sentiment, però, genera la sensació que la relació que s’està vivint és veritable i passional. Aquesta incertesa fa que la relació no sigui mai estable, el que la converteix en emocionant; “un amor de pel·lícula”, mentre les relacions estables resulten avorrides i poc autèntiques.
Cada vegada que s’acaba l’etapa d’idealització es trenca la relació i es reprèn després d’un temps de separació, on s’ha alimentat la fantasia sobre l’altre, això fa que aquestes relacions estiguin principalment basades en les expectatives imaginades. Per aquest mateix motiu cada vegada que s’enfronten a la realitat, tornen a distanciar-se ja que no assoleix allò que s’esperava.
Les reconciliacions reforcen el sentiment d’estar fets l’un per l’altre. Tendeixen a estar formades per persones amb dificultats per a comprometre’s i alhora amb un gran desig de fer-ho. Per aquest motiu hi ha una negociació dels límits de la proximitat constant i aquests encontres i ruptures permeten ballar en aquesta ambivalència que senten entre la por al compromís i el desig del mateix. Aquesta dinàmica només es manté mentre els dos membres estan disposats que així sigui, ja que quan un dels dos deixa de jugar a aquest joc i pren una decisió, o bé estabilitzar la parella o bé trencar-la, deixar de donar-se aquest tipus de relació.
Si aquestes anades i vingudes són convenients, és una decisió que cal prendre per un mateix. Una vegada més, és una anàlisi que ha de fer cadascú de què és allò que espera d’una parella i si aquest tipus de vincle li ofereix el que busca en la relació o bé ha de canviar la seva forma d’afrontar-les.
Un article de Nathalie Garcia Manitz, psicòloga a NGM Psicologia
Comparteix:
