Joves i coronavirus: responsabilitat compartida davant la Covid-19

Joves i coronavirus: responsabilitat compartida davant la Covid-19

Actualment, els adolescents i els adults joves estan en el punt de mira pel comportament durant la pandèmia del coronavirus. En anteriors entrades al blog, hem parlat sobre com gestionar i treballar aspectes de l’adolescència. I és que a la necessitat imperiosa de relacionar-se amb els amics, pròpia d’aquesta etapa, se sumen les actuals circumstàncies sanitàries i les vacances d’estiu, les quals no ajuden gaire i, en alguns casos, causen negativisme i rebuig. La principal solució la tenim a casa. Abans, però, hem d’entendre com a societat que no hem de criminalitzar l’adolescent o l’adult jove si el que pretenem és que prengui consciència i respongui amb responsabilitat.

De fet, i aquí és on ens hem de parar a pensar, és important considerar que el nostre missatge tingui coherència i no demanar certs comportaments si a casa i com a societat no prediquem amb l’exemple.

Les persones som éssers biopsicosocials i necessitem relacionar-nos. Amb això vull conscienciar del fet que la responsabilitat col·lectiva i compartida que tenim com a societat per evitar les conductes irresponsables és important. Una mala conducta social (sense posar-hi etiqueta d’edat) es pot corregir si emprem tots els mecanismes necessaris.

No podem demanar que el jove no quedi amb els seus amics si nosaltres estem organitzant, per exemple, barbacoes a casa. I aquí és on hem de canviar la visió i treballar per la coherència. L’exercici d’introspecció (reflexionar sobre les conductes d’un mateix) costa molt, ja que genera frustracions, però tindrà èxit si hi treballem plegats. Alguns consells que podem seguir per treballar a casa amb els adolescents podrien ser:

  • Promoure el distanciament social amb el seu grup d’amics. Un dels principals reptes és que els adolescents i els adults joves puguin respectar les pautes de distanciament social. I per a això ens hem d’asseure amb ells, amb diàleg i sense repressió. És important que des de casa els sensibilitzem que, tot i que estiguin a gust amb els seus amics, no poden saber del cert si són negatius. I això implica que poden portar el virus a casa, cosa que els perjudica a ells i a la resta de la família. Però recordeu: hem de predicar amb l’exemple perquè resulti eficaç i sigui coherent.
  • Entendre, comprendre i respectar la seva frustració. Per això és necessari potenciar el diàleg i saber arribar a acords entre les dues parts. L’estiu i les circumstàncies sanitàries poden generar discussions i mal humor dins del nucli familiar. Hem de fomentar el diàleg, arribar a acords que beneficiïn totes les parts i ser comprensius. Escolteu el que senten, valideu aquests sentiments i les emocions que poden tenir i trobeu punts d’acord per treballar-hi plegats. Això farà que la situació sigui més agradable.
  • Ser part de la seva realitat social. El temps que no dediquen als seus amics de forma presencial el dedicaran a les xarxes socials. Haurem de ser flexibles si es dona aquesta circumstància. Arribeu a pactes, ja que n’han de fer un ús responsable també. Sigueu part de la seva realitat i motiveu-los. Per què no us reinventeu, fomenteu la seva (i la vostra) creativitat i feu Tik-Toks junts? (sense ser excessivament invasius).
  • Ajudar-los a reconèixer les seves decepcions. La part més dolosa, o bé la més frustrant, per a ells és perdre temps, experiències i vivències a causa del coronavirus. El cervell de l’adolescent està programat per a la recerca constant del plaer, la novetat i l’assoliment de noves fites a través de noves experiències. I la situació sanitària condiciona aquest procés. Hem de trobar els espais, a través del diàleg i de possibles activitats alternatives, on puguin compartir els seus sentiments amb nosaltres. I ho haurem de fer escoltant activament sense jutjar-los. Amb això vull dir que cada adolescent i cada adult jove ho viu de manera diferent perquè la circumstància també ho és. Els hem d’escoltar i fer que recuperin la seva confiança, simplement amb el suport afectiu, essent assertius i molt empàtics amb la situació.
  • Fomentar hàbits saludables al nucli familiar. Dormir les hores necessàries i de forma regular, menjar sa i fer exercici, com a activitats paral·leles, serà clau per tenir un estat d’ànim òptim a casa. Hem de tenir en compte que hi pot haver estrès, ansietat, distímia o, en el pitjor dels casos, depressió. Si us trobeu en el darrer cas, us recomano que consulteu un especialista que us pugui donar un cop de mà al més individualitzat possible. El foment d’uns bons hàbits pot ajudar a evitar males conductes.

Finalment, la solució consisteix en l’educació socioemocional, que hem de fomentar des de casa a través del diàleg. Però és compartida amb la resta de la societat i amb l’Administració, sens dubte.

Com fer arribar el risc del coronavirus als joves

Les institucions han de preveure que cal reinventar-se per fer arribar aquests missatges als joves, amb polítiques de joventut que els resultin eficaces i en les quals ells siguin els protagonistes.

Els canals de comunicació que s’han d’utilitzar no són les notícies, les rodes de premsa ni les pàgines web oficials. Tampoc el Facebook ni el Twitter, perquè són xarxes en què estan registrats els pares. Cal arribar als joves utilitzant les xarxes comunicatives i el llenguatge que ells utilitzen. Cal tenir en compte, per tant, la figura del youtuber, ja que s’ha convertit en un referent per a molts d’ells, i hem de trobar les oportunitats i les possibilitats per transmetre els nostres missatges (de la mateixa manera que ho fan les empreses de publicitat).

El nostre dia a dia s’ha vist truncat, i la frustració, la ràbia, la incertesa, la decepció i la por ens envaeixen en la majoria de casos. I no només els joves, també els adults. Hem de tornar a connectar amb les nostres emocions i saber-les entendre, comprendre-les i no jutjar-les. Ens hem de permetre el luxe d’experimentar les nostres emocions i entendre les dels altres, sense lluitar contra elles. Està bé sentir-se ansiós en aquest moment. Està bé sentir-se espantat i rabiós. Hem d’acceptar que aquesta situació és una feinada i es permet estar trist, angoixat o rabiós.

Tot això ens permet seguir endavant i preguntar-nos: “I ara, què haig de fer?” El que cal és que continuem sent, tots i totes, responsables dels nostres actes i evitem conductes que ens puguin afectar com a societat, sense criminalitzar ni jutjar a ningú. Més aviat hem de girar la truita i ajudar a canviar aquestes males conductes, perquè, d’aquesta situació, ens en sortirem junts!

Un article de Carles Perea, educador social, mestre i psicopedagog

 

Fotografies: RTVA

Comparteix: