L’Institut de Música a la tele. Capítol 3: Style galant – Rococó

L’Institut de Música a la tele. Capítol 3: Style galant – Rococó

Amb Elisabeth Downes, Míriam Manubens, Perancha Domingo i Jordi Gendra

En el tercer capítol de l'Institut de Música escoltarem dues mostres d'un dels períodes més curts però més emocionants de la Història de la Música: aquella trentena d'anys que, al final del s.XVIII delimiten la transició entre el Barroc i el Classicisme. I ho farem amb dues obres de dos dels fills del gran J.S.Bach.

En aquesta època de trànsit es comença a arraconar el rigor contrapuntístic barroc (que podríem personalitzar en la figura del mateix J.S.Bach) i aflora una manera nova de sentir i crear la música, basada en la sensibilitat i l'afectivitat; és el que s'anomena la Teoria dels afectes. Aquesta nova música més poètica hauria de ser capaç d'expressar tots els estats de l'ànima possibles. Com us podeu imaginar, aquesta és una manera de pensar precursora del Romanticisme. Però encara estem als voltants de 1760.

Carl Philipp Emanuel Bach va rebre del seu il·lustre pare tots els ensenyaments de teoria i pràctica de la música. Va estar molts anys al servei del Rei Frederic II de Prússia, el rei flautista; però el seu salari i la seva consideració eren molt inferiors al que un músic de la seva talla mereixia. De manera que marxa a Hamburg, on els aires del nord són també aires de llibertat que ell i la seva música necessitaven. La música de C.Ph.E.Bach es podria definir com a hiper-dramàtica: canvis sobtats de tempo, dinàmiques i caràcters es combinen amb una invenció melòdica gairebé infinita.

Quant al fill gran, Wilhelm Friedemann Bach, podem dir que era el Bach més misteriós de tots. La seva música intrincada, contrastada i moderníssima per a l'època no va evitar que morís empobrit. I això que havia estat considerat el millor organista d'Alemanya! El que és cert es que es parla de Friedemann com d'un bevedor, d'un inconstant en la feina, i fins i tot se li atribueixen trets psicòpates. El duo en Fa Major per a flautes, no obstant, és una de les peces més belles i ben escrites que mai s'hagin composat per a dos instruments iguals.

El repertori i els intèrprets

L'Elisabeth Dowes a la flauta i la Míriam Manubens al piano interpreten: 

Sonata d'Hamburg en Sol Major, per a flauta i baix continu - Carl Philipp Emanuel Bach

I-Allegretto

II- Rondo (Presto)

Elisabeth Dowes

Alumna de flauta

2 anys a l'Institut de Música

Aficions que es puguin explicar: la muntanya, l'esquí i la natació

Un desig: passar l'examen que esta preparant 

Míriam Manubens

Professora de piano, pianista acompanyant, cap d'estudis de l'IM

13 anys a l'Institut de Música (des del 2001)

Aficions que es puguin explicar: família, nens, lectura, teatre, cinema, muntanya i una mica de running.

Un desig: Menys materialisme i més humanitat i espiritualitat

Els intèrprets intenten concentrar-se al màxim abans de cada gravació. Però què ens dieu de l'equip del programa? Així preparaven l'Albert i l'Ignasi el rodatge amb la Míriam i l'Elisabeth, col·locant càmeres a tot arreu on hi trobaven un suport. 

Fixeu-vos com s'aguanta el trípode d'aquesta càmera. Al final, tanta tecnologia per acabar utilitzant els mètodes més tradicionals...Cinta americana FOREVER!

En aquest capítol també veiem la Perancha Domingo i el Jordi Gendra a les flautes interpretant:

Duo en Fa M per a dues flautes - Wilhelm Friedemann Bach

I.Allegro e moderato

II. Lamentabile

III. Presto

Perancha Domingo

Alumna de flauta

7 anys a l'Institut de Música

Aficions que es puguin explicar: té un grup de rock que es diu Ricochet, toca la bateria, i canta. També li agrada llegir i escoltar música. És fan d'AC DC i toca l'ukelele. 

Un desig: que el seu grup de rock no se separi mai

Jordi Gendra

Professor de flauta, música de cambra i informàtica musical

18 anys a l'Institut de Música

Aficions que es puguin explicar:  És DJ (afició i professió), productor de música electrònica i té un segell discogràfic, Tracy Recordings. A més, és un amant del bon menjar i el bon vi.

Un desig: tocar al Musikverein de Viena i punxar al Fabric de Londres.

Discografia recomanada

Virtuose Flötenmusik der Bach Schüler - Claudi Arimany, flauta. Mottete 1979

Wilhelm Friedemann Bach: les 6 duos pour flûtes - Alain Marion i Emmanuel Pirard, flautes. Arion 1985

Comparteix: