
La dificultat per accedir a un habitatge a causa dels alts preus ha fet augmentar el nombre de persones que comparteixen pis i, fins i tot, habitacions amb desconeguts. És una tendència a l'alça, sobretot, en perfils com ara els treballadors temporers vinculats als sectors dels serveis o de la construcció. Poden arribar a pagar entre 450 i 900 euros al mes, depenent de les condicions.
Es tracta de persones que no tenen vincles familiars al país i aquesta és la seva única opció. Per als experts, la precarietat de l'habitatge pot afectar negativament la salut mental de les persones que es troben en aquesta situació i tendeixen a patir més estrès o ansietat. Pel que fa a la forquilla de preus, aquest varia en funció d'algunes derivades, com, per exemple, si es disposa o no de lavabo privat.
Ara bé, aquest no és l'únic perfil. Cada vegada són més els que també comparteixen pis, però per voluntat pròpia. Són els que es decanten pel coallotjament i aposten per l'experiència en comunitat. Una pràctica en auge entre els més joves, sovint emprenedors digitals, youtubers o creadors de contingut.
Informa: Agència ANA
Locució: Jordi Cama
Comparteix: