La ciclista Ares Masip trenca mesos de silenci i denuncia públicament haver patit una agressió sexual per part d'un company de competició en el marc de la Copa del Món de bicicleta de muntanya d'Enduro a Àustria l'any passat. Procedent de Lleida, fa sis anys que viu i treballa a Andorra i compta amb llicència i un patrocinador del Principat, la marca Forestal. Ha decidit posar una denúncia als mossos d'esquadra i compartir el seu testimoni a través de les xarxes com a procés de reparació i empoderament per a altres supervivents. L'UCI ha obert una investigació i tot apunta que no seria l'única víctima per part del mateix agressor.
"Sóc Ares Masip, ciclista de muntanya, i el 2023 vaig ser abusada sexualment al pàdoc d'una Copa del Món per part d'un corredor".
Així comença el vídeo que la ciclista lleidatana i resident al Principat ha publicat aquest dimecres a primera hora del matí a les seves xarxes socials per denunciar públicament l'agressió sexual que va patir per part d'un altre ciclista a la Copa del Món de BTT de l'any passat a Àustria.
En una entrevista a RTVA, explica que estava dormint a la seva furgoneta després d'una cursa dura i llarga quan l'agressor es va presentar i "des del primer moment va estar insistint molt en tenir relacions sexuals, però jo des del primer moment m'hi vaig negar". Eren les quatre de la matinada quan es va apropar una senyora i els va demanar silenci. Masip va advertir a l'agressor que si no parava, cridaria. "Ell em va tapar la boca. Vaig intentar sortir de la furgoneta i em va agafar, em va continuar tapant la boca i em va dir que el que faria aleshores seria violar-me", recorda.
"Et violaré, jo et violaré, tu no vas enlloc" és la frase que l'agressor va començar a repetir-li, mentre l'intentava despullar i li feia tocaments i petons. "Vaig optar per no fer res. Estava immòbil a la furgoneta" fins que es va fer de dia i ell va marxar, relata.
"La meva manera d'actuar és com si no hagués passat res, intentant recuperar la mateixa relació que teníem 24 hores abans. Aquest va ser el meu mecanisme de defensa". Una estratègia de supervivència que creu que va activar perquè en aquell moment no era capaç d'assimilar totes les violències que acabava de viure. Amb el pas dels mesos, però, les conseqüències van començar a fer-se visibles: "Anàvem coincidint a les curses i cada cop em generava més rebuig i fàstic".
El malestar també es va impregnar en el lloc on havien passat els fets: "Després d'això, em costava molt estar tranquil·la i sentir-me segura a la meva furgoneta. Comprovava moltes vegades si havia tancat amb clau, hi havia nits que sentia algun soroll o algun moviment i em costava dormir. Em despertava i estava molt més alerta".
A part de posar una denúncia als mossos d'esquadra de la Seu d'Urgell, ha decidit fer públic el seu cas a les xarxes com a procés de reparació, però també per denunciar públicament que en el món de l'esport les violències masclistes són molt presents i moltes vegades invisibilitzades: "Vull aprofitar aquesta fortalesa i aquestes ganes que tinc de revertir aquesta situació per poder crear alguna cosa perquè les futures víctimes tinguin un espai segur i un lloc on anar, un lloc on se sentin acompanyades i a on se les pugui ajudar amb el que necessitin". El seu objectiu és crear un canal de denúncia i acompanyament, per exemple, a través d'Andona, el club de ciclisme femení d'on és sòcia.
Masip és educadora social de professió i defensa que aquest pas endavant també va dirigit a totes les nenes i noies que acompanya diàriament amb la voluntat d'empoderar-les, crear referents i mostrar com és de necessari demanar ajuda i comptar amb una xarxa que acompanyi i no revictimitzi. Per la seva banda, el context professional també la va empoderar per fer aquest pas endavant, juntament amb l'acompanyament d'un amic expert en violències masclistes que l'està orientant en tot el procés.
Vol compartir un missatge:
"Crec que els agressors moltes vegades han jugat amb el silenci i amb la por i és difícil, però cal trencar el silenci perquè això s'acabi"
Ares Masip, ciclista de muntanya
La supervivent explica que en el moment de posar la denúncia a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de la Seu d'Urgell li van assignar un advocat d'ofici que la va qüestionar i revictimitzar fins a tal punt que ha presentat una queixa contra ell al Col·legi de l'Advocacia de Lleida. Ara compta amb una altra advocada especialista en violències masclistes, la Júlia Humet, que explica que el procés judicial pel delicte d'agressió sexual acaba de començar i preveu que fins al judici passin entre dos i tres anys a causa de la saturació del sistema.
En paral·lel, també ho ha compartit amb la Unió Ciclista Internacional (UCI) que ha obert una investigació al respecte. Segons fonts consultades, tot apunta que no és l'única víctima per part del mateix agressor, ja que hi hauria almenys una supervivent més que també s'hauria posat en contacte amb l'UCI per notificar un cas similar.
Segons Humet, la lentitud de la justícia sol revictimitzar i impactar negativament en el procés de recuperació de les supervivents.
"Són més pals a les rodes cap a les víctimes en el seu procés de recuperació perquè tenen un procediment judicial obert durant anys que els impedeix deixar això enrere i tancar la porta. Això agreuja la situació, però és veritat que és un problema estructural de l'administració de la justícia"
Júlia Humet, advocada experta en violències masclistes
L'advocada explica que el proper pas és que el jutge de la Seu d'Urgell citi la víctima a declarar i, en paral·lel, es notifiqui la denúncia i el procés judicial a l'agressor, que també haurà de declarar. A partir d'aquí s'obre la fase d'instrucció a on s'investiguen els fets, ja sigui a través de proves com d'entrevistes a testimonis.
Un procés que possiblement passi en algun moment a l'audiència de Madrid perquè tot i que víctima i agressor tenen nacionalitat espanyola, els fets van tenir lloc a l'estranger. Segons el codi penal espanyol, un delicte com aquest podria suposar penes entre 4 i 12 anys de presó.
L'advocada experta en violències masclistes destaca que precisament els delictes de violència sexual són dels que menys es denuncien: "Es calcula que hi ha un 80% de casos de violència sexual que no es denuncien, xifra que a vegades és superior segons algunes estimacions. Això passa per molts motius, com ara per una manca d'identificació de la violència o per por o vergonya", també per falta de suports, recursos i confiança en el sistema.
Humet recalca que "hem d'entendre que hi ha dones que volen obrir un procediment penal i d'altres que no, però el que ens ha de preocupar són les dones que posarien una denúncia, però es fan enrere perquè les han tractat malament a la comissaria o perquè el procediment és massa llarg".
L'advocada reitera que abans d'arribar al pas de denunciar, el primer que cal és atendre de forma integral a la supervivent i oferir-li tots els recursos que necessiti, siguin emocionals, psicològics, socials, econòmics o físics: "No podem posar el pes en les dones perquè denunciïn perquè no coneixem cada cas i a vegades les circumstàncies són molt complicades. El que hem de fer com a institucions és preguntar-nos per què hi ha tantes víctimes que no denuncien i què poden necessitar. Hem de posar el pes cap a una altra banda", destaca. També afegeix que sobretot cal acompanyar, orientar i donar tota la informació de forma clara i efectiva.
Tot i l'auge de discursos d'oci i de violències masclistes, subratlla que també és visible un canvi social d'empoderament i d'onada feminista amb casos mediàtics que han esdevingut referents i que fan que cada vegada més supervivents demanin ajuda i decideixin denunciar. Aquí les xarxes socials juguen un paper important perquè s'estan convertint en plataformes per compartir les violències viscudes i acompanyar i abraçar les víctimes amb clams que han esdevingut universals com el que ha pronunciat la supervivent Giséle Pelicot: "Que la vergonya canviï de bàndol".
Informa: Laura Cugat
Imatges: Èric Mompel-Ricard Tenza
Comparteix:
