Nelson Mandela deia que tot és impossible fins que s'aconsegueix. És la frase que precedeix el llibre escrit per dues professores de l'Escola Andorrana. Són Maria Teresa Cairat i Anna Zamora, que han relatat com van ser els quinze anys d'un projecte d'escola pròpia, des del primer cicle maternal fins a batxillerat. Els pares i assessors d'Educació van lluitar per tirar endavant un projecte que va trobar en el cap de govern, Òscar Ribas, la possibilitat de posar la primera pedra.
Amigues i coautores de llibres sobre el català com a 'Llenguatge administratiu i comercial' d'editorial Teide, un bon dia es van decidir a relatar la història de l'Escola Andorrana que d'entrada havia de superar el no d'alguns, també polítics.
"Per què buscar ajuda, fer documents, projectes i programes si hi ha dos sistemes que ja ens ho fan, això suposa molts diners."
Maria Teresa Cairat, coautora del llibre
Pares i professionals del sector volien una escola pròpia que tingués en compte el català, el castellà i el francès, que fos una eina integradora i que partís del coneixement del país i atenció, laica, el que més problemes va portar.
"No els van aprovar l'associació de pares fins que no van treure la paraula 'laica'. Anys després va venir el conveni amb el Vaticà on va quedar establert que la religió és optativa i hi ha una substitutòria pels que no en fan."
Maria Teresa Cairat, coautora del llibre
Assessores com Mercè Segura, Maria Geli, la directora de cultura Lídia Armengol, Antoni Ubach al capdavant de la conselleria d'Educació, la mare Anna Riberaygua i el cap de govern Òscar Ribas són alguns dels noms que es destaquen al llibre.
"Lídia Armengol va ser l'ànima, les assessores van lluitar des de l'ombra van empènyer tant com van poder i destacaria el nom de l'Anna Riberaygua perquè l'escola continués."
Anna Zamora, coautora del llibre
El 1982 s'engega el primer cicle de maternal amb esperit innovador amb models com Montessori. Aleshores es plantejava que posteriorment els alumnes s'integressin als sistemes existents, cosa que es tornaria a lluitar a primària i després a secundària fins a batxillerat el 1997 on es guanyaria el reconeixement final.
"Un país necessita una escola i van tenir una visió de futur, motiu pel qual hem escrit el llibre. No és un homenatge però sí una mostra de gratitud."
Anna Zamora, coautora del llibre
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Txell Taboada
Comparteix:
