Com viuen les persones que tenen trastorn d'espectre autista?

www.andorradifusio.ad

Què tenen en comú Elon Musk, Greta Thunberg i Anthony Hopkins? Doncs que, a part de ser molt coneguts, estan diagnosticats de trastorn de l'espectre autista. I no és tan estrany, perquè segons l'OMS, l'Organització Mundial de la Salut, un de cada 100 nens tenen autisme. Aquests són els protagonistes del reportatge d'aquest mes. Hem volgut conèixer com viuen i quin paper tenen en la societat.

Les persones que tenen trastorn d'espectre autista es caracteritzen per deficiències persistents en la comunicació social en diversos contextos, unides a patrons de conducta restrictius i reiteratius. Es considera que n'hi ha de tres nivells. L'1 són els que necessiten suport i el 2 i el 3 un suport més notable. Aquesta situació en dificulta la inclusió.

Ho explica la Maite, la mare d'un noi amb un trastorn d'espectre autista de grau dos. Segons Autea, l'associació que vol defensar el col·lectiu, la immensa majoria dels infants amb trastorn d'espectre autista han patit assetjament.

"La persona que més assetjament té és el tipus 1, nivell 1, que no se li nota. No se li nota que és autista. No se li nota que és l'autista de la classe. Llavors els nens el veuen com el "rar" de la classe. I és allà on comença l'assetjament. Quan l'haurien de veure amb els mateixos ulls que el que està al nivell 2 que no pot parlar, pobret. S'haurien de veure igual perquè són autistes igual."

Maite Benítez, mare noi trastorn espectre autista grau 2

"Quan va arribar l'ESO va ser un desastre. A l'ESO ja no em vaig saber adaptar. És quan estan a l'edat del 'pavo' i quan segurament més cruels són. I tot el que és ESO o batxillerat vaig patir un assetjament important."

Maria Lozano, trastorn espectre autista grau 1

Cada vegada hi ha més recursos esmerçats per Autea, altres entitats i l'administració per intentar afavorir la inclusió. Per exemple ajudar a fer que molts puguin treballar, amb les adaptacions necessàries. És el cas del fill de la Maite, en Marc Moral, que treballa a la biblioteca del comú de Sant Julià.

"I aquí un cop va començar a treballar, que la seva primera feina va ser a Afers Socials, el nen va començar a canviar. Va ser un nen feliç. Es veia útil: el seu sou, la seva feina".

Maite Benítez, mare noi trastorn espectre autista grau 2

"Tenim una jove que participa en un conveni de col·laboració que la tenim en un establiment on s'encarrega de col·locar i ordenar tots els productes d'aquell establiment. Això és molt important per a nosaltres."

 Lydia Martínez, tècnica psicòloga Joves en Inclusió (JEI)

També s'ha progressat a fer una detecció cada cop més precoç. La Núria fa un any que va descobrir que la seva filla de 21 tenia aquest trastorn.

"Les desregulacions sensorials la poden afectar però ara que sap que això l'afecta, en el moment en què l'afecta pot demanar ajuda, cosa que abans no podia fer perquè no sabia que necessitava aquesta ajuda."

 Núria Gómez, mare noia trastorn espectre autista grau 1

Però les persones amb trastorn d'espectre autista també tenen avantatges laborals i força importants. Així acostumen a tenir una atenció més gran als detalls i una superior capacitat de concentració. Montse Mases, la psicòloga d'Autea, relata un exemple d'una de les administratives amb trastorn d'espectre autista.

"Tenim un fitxer i l'hem revisat 1.000 vegades i mai ens hem adonat que hi havia errors. Doncs aquesta persona l'ha agafat i el primer que ha fet és veure que hi havia un error. I n'hi havia més."

 Montse Mases, psicòloga Autea

Volen que les empreses siguin molt més conscients de les seves característiques. Algunes ja ho són. El banc nord-americà J.P. Morgan va fer un estudi on assegurava que els empleats amb trastorn d'espectre autista eren un 48% més ràpids i un 92% més productius. I és que, en definitiva, els afectats pel trastorn volen el mateix que tothom. Tenir una vida on puguin fer projectes de futur.

Et deixem amb el reportatge complet aquí.

Informa: Pere Moliné
Imatges: Txell Taboada, Èric Mompel, Pau Bonastre i Javier Martín

Comparteix:

Els XII Premis Ramon Llull guardonen projectes internacionals que difonen el català La Coordinadora per l'Habitatge Digne valora mobilitzacions a Andorra contra la llei òmnibus