No ha decidit el seu futur més enllà d'aquesta campanya, però Marc Casal ha trobat una nova motivació en les proves de llarga distància. El flamant campió del món en la modalitat ultra ha lamentat al Dia E que no es fes prou ressò del títol, ni del bon resultat de l'equip andorrà al Mundial.
El 10 de juliol Marc Casal va fer història a l'esport andorrà amb el primer títol de campió del món en categoria absoluta.
El corredor de la FAM lamenta que no es valorés prou el títol aconseguit a la vall de Boí, ni tampoc el quart lloc d'Andorra a la classificació final per països, només per darrere d'Espanya, Itàlia i la República Txeca. "Ja no personalment per la meva victòria sinó pel resultat de l'equip em vaig sentir una mica -potser trist no és la paraula però sí amb poca força- per la manca de suport al resultat per part del país per davant d'altres coses".
Reivindica que venen molts joves amb talent, ganes i il·lusió per darrere i que s'ha d'apostar per les curses de muntanya.
Amb 39 anys, l'aposta de Casal per la llarga distància ha estat un encert i la millor prova va ser l'or mundial en una prova de 68 quilòmetres i gairebé 5.000 metres de desnivell positiu.
No ha decidit encara el seu futur, però reconeix que l'atreu fer camí en la modalitat ultra, ja que encara que siguin menys curses, el que té la ultradistància és que no pots fer una carrera cada setmana. En aquest sentit, s'ha de planificar la temporada amb dues, tres o quatre carreres i preparar-les bé.
La prioritat ara és recuperar-se del doble edema al peu, que li provoca mal a l'esquena quan corre. Una lesió que l'ha fet ser baixa a la Copa del Món de la Gorbeia Suzien Skyrace del cap de setmana, on el seu germà Òscar va aconseguir el millor resultat andorrà, 37è.
Informa: Joan López
Comparteix:
