Aquest diumenge al matí ha arrancat la sisena edició de la Purito amb la participació de 1.800 ciclistes. La marxa es podia fer en tres recorreguts diferents i enguany ha estat més popular que mai en no comptar amb cap tram cronometrat.
Dos anys després, aquest diumenge al matí tot estava punt per viure el retorn de la Purito. Enguany més popular que mai sense trams cronometrats. El mateix organitzador, Joaquim Rodríguez, ha explicat per què no vol que sigui una cursa. "La gent ha d'entendre que hem de compartir la carretera amb els cotxes, que hem de respectar sobretot el trànsit i els senyals i per això mateix no volem que sigui una cursa".
Purito ha sortit acompanyat d'exciclistes i amics com Ángel Vicioso, Markel Irizar, Dani Moreno o Carles Checa. Tots tres han comentat que teníen moltes ganes de fer-la. "Som uns jubilats. És bonic i un moment maco ajuntar-nos tots", bromejava Irizar.
La Purito es podia fer en tres recorreguts de 30, 80 i la cursa més llarga amb 115 quilòmetres i 4.800 metres de desnivell positiu amb sis ports. Després de pujar a la Rabassa ha arribat el plat fort de la jornada.
Amb o sense cronòmetre la Purito continua sent molt dura, especialment el coll de la Gallina amb 12 quilòmetres i un pendent mitjà del 8,4%. Després de tant esforç, un bon "purito" pagava la pena superat el tram més dur de la marxa. També s'han vist cares conegudes com l'esquiador de muntanya Sergi Casabella o l'atleta Pol Moya.
A banda de l'animació en aquestes zones els ciclistes compten amb un bon avituallament i fins i tot amb servei de reparació mecànica. El també excliclista Àngel Edo vetllava per posar ordre entre tants dorsals.
Després de la Comella, Beixalís i Coll d'Ordino arribava l'últim escull, els Cortals d'Encamp, un dels més durs del país per acabar de donar-ho tot. Ser "finisher" té molt de mèrit.
L'espera per la pandèmia s'ha fet llarga, però aquest diumenge ha quedat clar que la Purito continua comptant amb el suport dels amants d'aquest esport. Hi ha marxa cicloturista per anys a Andorra.
Informa: Cesc Sanjuan
Imatges: Sergi Linares
Comparteix:
