Imaginin estar 8 dies consecutius corrent per la serralada alpina al costat de 700 participants amb mitjanes de 30 quilòmetres i més de dos mil metres de desnivell positiu al dia. Imaginin que, a més, en són els guanyadors i ho aconsegueixen fent parella amb el seu germà. Això és el que van fer el cap de setmana passat els germans Casal a la Transalpine Run.
Dilluns a la nit van arribar a Andorra i ho van fer amb un somriure d'orella a orella. La Transalpine Run era una nova aventura per als germans Casal. Van anar a cegues i el final no podia ser més feliç. "Era una carrera de vuit dies, una cosa nova que no havíem fet mai i l'objectiu era acabar-la", explica Marc Casal. "Vam anar de menys a més", assegura el seu germà Òscar. Les seves expectatives màximes eren aconseguir entre un cinquè i un desè lloc. Finalment "guanyar és un somni i guanyar amb el meu germà és el màxim absolut", declara.
Després de vuit dies d'esforç al límit, hi ha molts moments durs. El cos és posa a prova. Òscar Casal va començar amb rampes a la primera etapa i al vuitè dia era l'home més fort. Els Casal expliquen que es llevaven cada dia a les 4 de la matinada. Estar a les primeres places va fer que en alguns moments passessin "de gaudir-ho a patir-ho".
Van arribar a la Transalpine Run com uns desconeguts. Vuit dies després el nom dels Casal i d'Andorra estava a totes les boques. "Portàvem un dorsal baix, el 125, i ningú no es fixava en nosaltres el primer dia", diuen.
Aquest dissabte participaran a la marató de les Valls de Canillo. És molt probable que els tornem a veure córrer com més els agrada, en parella.
Informa: Cesc Sanjuan
Comparteix: