Ahir es va tancar la 22ena edició del Trofeu Borrufa. Al llarg de 4 dies 215 nens arribats de 27 països han competit a Arcalís. Tothom ha vist la gran actuació de Robert Martí i Candelaria Moreno. Amb tot, el Borrufa és molt més. Tot això és el que no hem vist aquests dies per la televisió.
No hem vist com els joves integrants de tots els equips s´unien, a les nostres muntanyes, defensant els colors del seu país. No hem vist com als més menuts també se´ls han de preparar els esquís.No hem vist com el núvols protagonitzaven una lluita constant amb el sol al llarg dels quatre dies de competició. Tampoc no hem vist com mentre unes escalfaven, d´altres preferien fer una becaina a 10 sota zero. No hem vist com la neu s´apartava per il·luminar la gran estrella d´aquest Borrufa. No hem vist com els entrenadors donaven les darreres instruccions als esquiadors. La majoria no ha pogut veure tota la feina que s´ha de fer perquè la pista estigui en perfectes condicions. Un traçat que s´ha d´escombrar, piconar i fins i tot pintar de color. Tampoc hem pogut veure com tota la delegació andorrana repassava les baixades al xalet de l´ECOA. No hem vist com tots els equips tornaran cap a casa amb la seva foto a dalt del podi. Els més menuts repetiran l´any vinent, la resta no oblidarà mai aquesta experiència.Informa: Cesc Sanjuan Imatge: Marta Paixà/Sergi Pla
