Stefi Troguet ja ha tornat a casa després de pujar el K2. L'encampadana parla sense embuts. Pujar la segona muntanya del planeta sense oxigen, les expedicions comercials, els riscos controlats i en ocasions no tan controlats.
Nanga Parbat, Manaslu i K2. Stefi Troguet ja té a la butxaca tres vuitmil sense oxigen, aquesta vegada no és un qualsevol, és la muntanya més temuda. Cap als 8.500 metres va estar molt a prop de fer mitja volta.
"No podia seguir el xerpa perquè feia un pas i queia a terra. M'adormia i en un moment donat vaig començar a demanar si podia fer una migdiada. Sabia que no podia dormir, però buscava algú que em digués que sí. En cas de continuar així, hauria hagut de girar perquè, si m'hagués adormit, segurament ara no seria aquí."
Stefi Troguet, alpinista
Troguet no defuig la polèmica amb les expedicions comercials. Una circumstància que a ella la va beneficiar i perjudicar a parts iguals.
"De 140 només érem cinc sense oxigen. Per mi va ser molt dur perquè es fa un tap, però els que porten oxigen poden esperar hores sense que passi res".
"Se'm van congelar mans i peus i vam estar molta estona sense moure'ns. Per sort, el tap no va durar fins al cim, es va produir en una petita part que, precisament, és la més perillosa".
"Està clar que l'oxigen obre les portes a molta gent que, probablement, no està preparada. També està clar que el fet que hi hagi gent fa que la ruta estigui aixafada i les cordes fixades, i això facilita les coses. Seria molt hipòcrita per part meva que els critiqués quan han facilitat que fes el cim".
A diferència del Dhaulagiri, Stefi Troguet ha tornat més motivada que mai. Dues de les tres muntanyes que més temia ja estan a la butxaca.
El K2 l'ha dedicat als seus àngels de la guarda, Sergi Mingote, Ali i Antonios. El projecte 14x8.000 sense oxigen assistit continua.
Informa: Cesc Sanjuan
Imatge: Sergi Linares
Imatges cedides: Stefi Troguet
Comparteix:
