Ja fa cinc anys que Tere Morató va fer les maletes per provar sort al Futbol Club Barcelona. Després de 4 temporades al filial blaugrana, li va arribar l’oportunitat de debutar a Primera Iberdrola amb el Rayo Vallecano.
Aquest estiu ha canviat d’aires per iniciar una nova etapa al Vila-real, acabat d'ascendir a la màxima categoria espanyola. Assegura que l'experiència viscuda fins ara l'ajudarà "a ser més forta, més intel·ligent, més pacient en alguns aspectes i, sobretot, a ser millor". Morató ambé destaca la quantitat de públic que es va aplegar en el darrer partit que va jugar a casa i que "demostra que hi ha confiança en el femení, fet que ens dona més ànims encara"
Maria Ruzafa té 23 anys, com la Tere. Aquest estiu ha deixat l’ENFAF, però ja feia temps que volia jugar fora del país. Ha escollit l’Águilas de Múrcia de Primera Nacional, la tercera categoria del futbol femení espanyol. Un bon aparador per continuar creixent, ja que al seu grup es troben els filials del Llevant, el València i el Vila-real. Explica que quan va viure amb l'ENFAF què era jugar a preferent, va voler "seguir pujant". Reconeix que "sortir de la zona de confort fa por", però assegura que l'acollida va ser molt bona "i les coses estan sortint millor del què esperava".
Ja fa set anys de l’estrena de la selecció femenina en un torneig de desenvolupament a Gibraltar. L’amistós a Liechtenstein ha estat el setzè d’una trajectòria que inclou un Preeuropeu i un Premundial. Per a la Tere i la Maria, jugar amb la tricolor ara és encara més especial.
Morató opina que la pandèmia de la Covid-19 "va tallar una mica l'evolució de l'equip", però sempre és un orgull tornar als orígens "i jugar amb les companyes de fa molts anys". "Seria bo anar-ho fent més sovint per anar sumant experiències i apujant el nivell".
Ruzafa compara l'experiència a la selecció anterior a l'Águilas amb l'actual. "Fins ara sempre que havia jugat amb la selecció estava a l'ENFAF i era el meu equip. Ara és diferent perquè és com ser una jugadora de fora, tot i que al final és l'equip de tota la vida".
L’exemple de la Tere s’ha convertit en el millor mirall per a les noies que comencen. La Maria somia a seguir algun dia els seus passos. Totes dues coincideixen que cal apostar més que mai pel futbol femení i animen altres jugadores perquè s'animin a sortir si en tenen l'oportunitat. "És el que ens dona més experiència perquè competir contra nous rivals ens fa créixer. No només les farà només millors a elles, sinó també a la selecció", assenyala Morató. Quant a Ruzafa, diu a les jugadores del país que aprofitin tots els recursos que tenen, "perquè aquí ho tenen tot".
Marina Fernández, que va jugar a l’AEM i el Pardinyes de Lleida; Ainhoa Fernández, que milita al Mira-sol de Sant Cugat, i les juvenils Maria Moles i Zoe Montero, totes dues al Levante Las Planas, són altres exponents d’un futbol femení que ja ha començat a exportar talent i que no es vol aturar.
Informa: Joan López
Imatges: Andreij Cristancho
Imatges cedides: Villarreal CF
Locució: Yasmina Canedo
Comparteix:
