Stefi Troguet ha tornat del Manaslu amb un regust agredolç, però amb més confiança que mai per continuar el projecte dels catorze vuit mil sense oxigen assistit. L'alpinista encampadana no ha decidit encara quin serà el proper cim i diu que vol tornar al Pakistan.
Després de coronar el segon vuit mil en tres mesos, Estefania Troguet ha tornat a casa amb sensacions contraposades. Al Manaslu li va tocar viure la pitjor cara de la muntanya. "Si només hagués fet el Manaslu, diria que no vull seguir amb els catorze vuit mils, perquè allò que he vist allà és com una marató en què et trobes envoltat de milions de persones i dius 'què faig aquí'. Per una altra banda, he fet el Nanga Parbat i hi he vist què és una muntanya real. Està bé veure les dos coses, sóc conscient que allò que passa al Manaslu passa a l'Everest, però a la resta de muntanyes això no passa", insisteix.
Troguet també va viure de prop la part més dura de l'alpinisme, quan en el descens van trobar una alpinista polonesa en estat molt greu.
El projecte dels catorze vuit mil sense oxigen assistit continua endavant, però encara sense definir el proper cim. Gasherbrum i Broad Peak podrien ser una bona opció. Tot dependrà del pressupost i de l'equip que pugui reunir. "M'agradaria tornar al Pakistan" i "d'una mateixa expedició fer-ne dos, aquest seria el primer repte", avança.
Amb 27 anys, la popularitat de l'alpinista encampadana no ha deixat de créixer. Ella ho viu amb incredulitat.
Al Manaslu va coincidir amb Domi Trastoy i Jordi Cornella i no descarta una expedició conjunta en el futur. Ara, però, toca descansar i recuperar forces per als propers reptes.
Informa: Joan López
Imatges: Fernando Montero
Comparteix:
