L'assemblea general ordinària que el Comitè Olímpic celebrarà aquesta tarda de dijous ha aixecat més expectació que mai. Tot i que no formarà part de l'ordre del dia, la Federació de Natació demanarà que la comissió permanent del COA reconsideri la decisió de no aprofitar les dues places d'universalitat per als Jocs de París.
L'últim tren olímpic per a Nàdia Tudó i Bernat Lomero passa per l'assemblea del COA. Els dos aspirants de la Federació de Natació a les places d'universalitat han rebaixat les respectives marques en els últims tres anys, després de quedar-se fora a Tòquio. Tots dos compleixen els requisits de la Federació Internacional, però no han pogut assolir la mínima en els 100 metres lliures, en el cas de Lomero, i els 200 metres braça, en el de Tudó.
Els temps de classificació olímpics han apujat l'exigència més que mai. Per ser a París, cal una marca equivalent a la 14a posició a les sèries dels Jocs de Tòquio. Els temps de consideració, les antigues mínimes B, afegeixen un 0,5% als temps de classificació.
Les places d'universalitat són una via d'accés per als comitès olímpics més petits i tenen com a objectiu garantir la diversitat de nacions participants. A Europa, a banda d'Andorra, les poden utilitzar Albània, Islàndia, Liechtenstein, Malta, Mònaco, Montenegro, Macedònia del Nord i San Marino.
Als últims Jocs, un de cada cinc nedadors va competir amb una plaça d'universalitat. El COA, però, ha decidit no utilitzar-les, com ja va fer a Tòquio. Una decisió que posa el llistó molt alt. Dels set olímpics andorrans en natació, només Meritxell Sabaté a Sydney 2000 i Hocine Haciane, a Atenes 2004 i Pequín 2008, van participar amb mínima. Amb les actuals marques de classificació, seria difícil que repetissin enguany.
Aitor Osorio va ser un dels dos primers nedadors olímpics d'Andorra, al costat de Meritxell Sabaté, a Atlanta-96. Després va presidir la Federació de Natació durant 12 anys i ha format part durant cinc anys de la comissió permanent del COA. Hem volgut conèixer la seva opinió sobre les places d'universalitat.
"En el 92, els jocs olímpics fan el gran boom i veuen que no es poden representar tots els països. A partir del 96 es diu que haurien de participar-hi tots, i aquí és quan entra en joc la participació en dos esports principals, que són l'atletisme i la natació. Jo considero que és una oportunitat que ens dona el comitè olímpic i que s'hauria d'aprofitar. Òbviament s'han de demanar uns criteris i unes mínimes que siguin fortes, però també hem de contextualitzar on ens movem i els recursos que tenim".
Aitor Osorio, exnedador olímpic i expresident de la FAN
Informa: Joan López
Imatges: Gerard Fumadó - Arxiu RTVA
Comparteix:
