Fa quinze anys, l´Eurozona es transformava amb l´aparició d´una nova divisa. L´euro suposava una nova era econòmica. Els preus es van transformar i van créixer més que l´augment del poder adquisitiu de la societat. Segons els experts, la realitat és que l´euro ha portat més avantatges que inconvenients.
L´1 de gener del 2002, Andorra es despertava amb un nou tipus de canvi: un euro equivalia a 166,386 pessetes. L´Eurozona adoptava una moneda que va transformar els preus. Un cafè de 100 pessetes passava a valer un euro, és a dir, 66 pessetes més. El preu del pa es va triplicar dels trenta cèntims d´euro, unes 50 pessetes, als 90 cèntims. Sovint, els consumidors van renegar d´una divisa i un arrodoniment a l´alça en els preus que els restava poder adquisitiu. La realitat, però, és que alguns productes, com els tecnològics, s´han abaratit en aquest quinze anys.
L'economista Antoni Viola assegura que comparar preus ara és molt "complicat" més enllà de l'impacte inicial, perquè, per exemple el preu del cafè s'ha multiplicat per 3 i altres països que no tenen la moneda europea única la inflació ha sigut "similar".
El creixement econòmic va marcar els primers anys de vida de l´euro, però aquesta divisa ha patit fortes sacsejades recentment. Els experts asseguren que el temor que alguns països de l´Eurozona l´abandonin és infundat. Antoni Viola adverteix que sortir de la divisa tindria unes grans despeses i que, en tot cas, l'euro acabarà perquè arribarà alguna divisa de nova generació, una criptomoneda "més segura i més transparent".
Amb tot, Mario Draghi, president del Banc Central Europeu, ha assegurat que farà "tot el que calgui" perquè no es posi en dubte el projecte europeu.
Informa: Marc Guadilla
Imatges: Anna Romagosa
Locució: Ivan Álvarez
Comparteix:
